Sinopsis del llibre:

La història d'amor dels protagonistes d'el Tirant lo Blanc comença amb una gran mentida, com va apuntar Martí de Riquer fa una vintena d'anys. La diu Diafebus quan parla per primera vegada en privat amb Carmesina i li explica que el seu cosí i amic Tirant ha viatjat fins a Constantinoble només per veure-la a ella, perquè se n'ha enamorat per totes les coses bones que n'ha sentit dir. A partir d'aquí, el cavaller valencià Joanot Martorell (1405/11-1465) construeix una trama amb episodis tan brillants i personatges tan propers i entranyables que han convertit el Tirant lo Blanc (1460-1464) en una novel·la admirada i un clàssic de la literatura universal. Llegir-la esdevé un plaer carregat de diversió encara al segle XXI.Aquesta edició recull els cinquanta-tres capítols seleccionats pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a lectura prescriptiva per al batxillerat.

Resum amb spoilers:

Us situo primer -> Tirant es de França (Nantes) i va a Londres a ser nomenat cavaller. Des d'aquí viatja a diversos llocs i va formant-se una reputació com a bon home d'armes. Entre els llocs que visita està Sicília on es celebren les nosses de Ricomana i Felip.

Constantinoble està intentant ser envaïda pels turcs i per això l'emperador mana cridar Tirant perquè vagi a defensar l'imperi. Tirant arriba i s'enamora de la filla de l'emperador (Carmesina).
Tothom fa dol per la mort del fill de l'emperador (anomenat Hipòlit) i Tirant suggereix que deixin de estar tristos. Fan una mica de festa i tal.
Els dies següents el protagonista fingeix estar malalt quan realment el que li preocupa es que la seva enamorada no el correspongui, es per això que el seu cosí Diafebus va a palau a averiguar com se sent la infanta (posteriorment anomenada princesa per suggerència de Tirant).

A tot això es desenvolupa un amor entre una de les confidents de Carmesina (Estefania, filla del duc de Macedònia) i Diafebus, alhora que es desenvolupen episodis eròtics entre Tirant i la princesa (i d'altres més romántics com l'ofrenda del coixí brodat de Carmesina, quan són a la missa, per al cavaller o el regal del llibre a la dama), La Viuda Reposada (dida de Carmesina) es fica al mig i parla als enamorats malament, els enrreda perque cadascú pensi el pitjor de l'altre, mentre l'altra confident de la princesa (Plaerdemavida) es dedica a assegurar-se que Tirant festeja a la infanta.

A més trobem que l'emperadriu, com que l'emperador la té desatesa, s'enamora de l'escuder Hipòlit amb qui desenvolupa una aventura d'infidelitat que descobreix una doncella anomenada Eliseu. Les paraules de l'escuder, enemic de Tirant, embauquen la doncella i aquesta promet callar i no rebelar a ningú que l'amant de la seva senyora s'amaga a la recambra.

A través de molts intríngulis, per part de Plaerdemavida perque Tirant aconsegueixi desvelar la castedat de Carmesina, i de la Viuda per separar-los, Tirant acaba anant-se a la mar i unint-se a l'aparell militar.

Observacions -> Hi ha una relació d'amor cortès entre Tirant i Carmesina.
Plaerdemavida actua en certs aspectes com a voyeur, perquè li agrada contemlar els jocs amorosos dels altres (com quan espía a les dues parelles (Tirant- Carmesina, Diafebus - Estefania) en la cambra. A més també es un personatge molt irònic i pícar, que va donant comentaris amb doble sentit i que sempre se les fa per enganyar a la princesa i concertar cites amb el cavaller (com quan el fica al llit de la dama i amb la mà d'ell va tocant el cos d'ella).
L'obra dona un missatge pesimista quan demostra que la vida no és justa i que a vegades triomfen els que menys s'ho mereixen (Hipòlit es fa emperador quan aquest mor, i Tirant es vençut per una malaltia convencional).

Kisses,

Myn