Sinopsis del llibre:

En una illa deserta, quasi a la fi del món, l'única possibilitat de sobreviure és confiar en un mateix malgrat haver de dependre d'una altra persona.
Això és el que planteja aquesta novel·la, la supervivència en un ambient completament hostil on la superació de les pròpies pors, el patiment extrem, l'esgotament i el permanent estat al límit de les forces esdevindran l'opció final que donarà sentit a l'existència dels éssers que en ella habiten.

Sinopsis amb avenços:

El protagonista arriba a l'illa, un punt minúscul quasi inesxistent al mapa, fugint d'Anglaterra e Irlanda, la seva estimada patria.

La història ens situa en l'època en la que Irlanda es volia independitzar; ens parla de les reunions clandestines i de totes les proves que va haver de viure el nostre personatge per poder aconseguir la llibertat del seu país. Una llibertat, que després de tot, no va pagar tant la pena, ja que Irlanda finalment acava convertint-se en una altra Anglaterra.
Llavors, ell decideix fugir de tot aquest món i refugiar-se com a oficial atmosfèric en una illa deserta fora de totes les rutes comercials.

El que no sap l'estimat Kollege és que a l'illa hi viuen uns monstres aquàtics que li faran la vida impossible.

Repàs de la trama:

Tot plegat és molt estrany. Em va costar dos lectures entendre el transfons que intentava transmetre la història i tot i així encara no ho tinc del tot clar.

Fonamentalment tracta sobre la vida d'en Kollege i en Batís Caffó, l'anterior oficial atmosfèric, a l'illa; ens parla de la seva supervivència al territori, de com lluitar contra la bogeria i dels valors que aprèn en la seva estança allà.

El seu passat a Irlanda es una breu introducció dels motius que l'han conduit allà, perquè així ens fem una idea de que l'ha impulsat a anar a aquell desert i inòspit lloc. Aproximadament ens parla d'això fins la página set
anta o així.

El vocabulari de l'autor es variat en el sentit que utilitza un registre formal quan descriu o narra fets i un de col·loquial quan fa els diàlegs o transmet els pensaments del protagonista.
En general està ben estructurada, encara que pel meu gust hauria d'acabar d'explicar certs assumptes que no em van quadrar del tot. (en la secció de personatges els explicaré).

Tampoc m'ha convençut del tot, les diferents contradiccions dels personatges al llarg de la història.
Us poso en situació:

En Kollege arriba a l'illa, van al far a buscar l'antic oficial atmosfèric per fer-li el relleu i troben en Batís, un i tapat amb mantes.
Li pregunten on és l'oficial i ell es nega a respondre, llavors el vaixell que havia dut al protagonista s'en va i el deixa allà a la casa del meteoròleg.
Durant la tarda en Kollege obre l'equipatge menys les dues últimes caixes i a la nit l'ataquen una espècie de granotes amb forma humana.
S'intenta defensar com pot i finalment sobreviu.
L'endemà descobreix que a les dues caixes tancades hi havien dos fusells i dues mil bales que li podien haver estat d'utilitat la passada nit.

Durant dies treballa sense dormir per fortificar la casa e intentar protegir-se dels monstres anomenats "granotots", quan de sobte un matí rep la visita d'en Batís que ve a demanar-li munició ja que a ell li escasseja. Discuteixen perquè en Kollege vol mudar-se al far, per així protegir la seva vida, i en Caffó no li deixa.

Un temps més tard en Kollege es decideix a martar-lo per tal de poder-se quedar ell el far, però de sobte pensa que aquella no es la solució i renuncia.
Quan es banya a la Font, es trova amb una granotota que pel que es veu es la mascota d'en Batís ja que va vestida i li transporta cubells d'aigua.
D'aquesta manera decideix raptar-la i esperar a que el seu amo vingui a buscar-la i llavors poder xantagejar-li la vida d'ella a canvi de viure al far.
Tot es compleix tal qual i el protagonista s'en va al far, on conviu amb en Batís i la mascota, anomenada Aneris.
Junts afronten els atacs dels granotots durant mesos i quan comencen a adonar-se que la munició escasseja i que ells són cada cop més decideixen sumergir-se al fons marí i rescatar la dinamita d'un vaixell enfonsat.
Amb els explosius maten moltísims monstres i durant una temporada deixen d'atacar i envíen els seus nadons com a símbol de pau.
En Kollege es fa amic d'un en especial, anomenat Triangle, i comença a agarfar-li estima al temps que també s'enamora de l'Aneris.
Comprèn que no només són bestioles, sinó també éssers racionals i veu la possibilitat d'establir una pau per sempre.
Però el seu Company no entèn això i quan tornen uns quants dispara i sorgeix el pànic.
Entre aquest enrenou en Batís es devorat pels monstres i al cap d'un temps ve un vaixell amb el nou oficial.

En Kollege els rep de la mateixa manera que en Caffó a ell, sense parlar i negant-se a contestar les preguntes que li fan.
Finalment el nou noi torna a viure l'esperiència d'en Kollege durant les primeres nits i li exigeix que li deixi entrar al far, el nostre personatge es nega i torna a repetir-se la història.

Del que us volia parlar abans (contradiccions) era que no entenc perquè es contradiuen tant!!! Em fa molta ràbia perquè primer diuen una cosa i als pocs capítols l'estant negant. Exemple:

-En Kollege vol entrar al far per protegir-se i odia que en Batís no l'accepti. Per tant el que seria lògic seria que quan vingués el noi nou i li demanés entrar al far, en Kollege hauria d'acceptar i no fer-li al nou oficial el que li val fer a ell; però nooooo, ens hem de contradir!!

-La idea del explosius es del protagonista que proposa acavar amb el màxim nombre de granotots possibles. Doncs adivineu qui lluita perquè en Batís no els dispari!!! ELL, que volia exterminar-los, al cap d'uns capítols es contradiu i afirma que no els han de matar perquè són éssers racionals; quan unes pàgines abans volia liquidar a tota la población.
Això em desespera. AGGG!

Opinió personal:

No ha estat del tot malament per ser una lectura obligatòria. Ha estat entretinguda, amb una dificultat mitjana a causa de la superposició de records d'Irlanda i els fets que passaven a l'illa i les diferents contradiccions que em posen del nervis.

No obstant això, la recomano si ens agrada llegir en català, si ens motiven les històries filosòfiques i estranyes i si ens agrada la fantasía estrambótica.

Personatges:

Batís Caffó: antic oficial atmòferic, alemany i de carácter tossut. Un home de ment primitiva que no atèn a raons fora de la violencia i que no té el cap molt fi. Després de viure un any a l'illa, s'ha tornat una mica boig i només sap fer coses rutinàries com arreglar les fortificacions o lluitar contra els monstres, un fet que si no succeeix el trastoca més encara.
Maltratador i hostil, és un dels princials personatges que de tant en tant parla en alemany.

Kollege: Actual oficial atmosfèric, irlandès, i un home pensatiu. Sol processar les seves accions abans de fer-les, com també sap raonar i donar-li voltes als assumptes. És un noi formal, que no se li ha anat del tot el cap, i que intenta per tots els mitjans conservar la vida. És alegre i está enamorat de l'Aneris, a la qual maltracta de tant en tant.

Aneris: Granotota refugiada al far, que no té sentiments per cap dels dos homes amb els quals conviu. Sol recullir aigua i llenya per al far, obeeix a en Batís i fa l'amor amb tots dos nois.
Sembla no tenir pensaments racionals ni sentiments per res.
Canta quan els granotots ataquen, per així avisar als seus companys per que es preparin per al combat.

Nota:
7'5 de 10.

Frase a destacar:
Mai no sóm infinitament lluny de qui odiem com tampoc serem infinitament aprop d'aquells a qui estimem.

Kisses,

Myn