Ressenya Abans de desembre - Joana Marcús
Per a la Jenna Brown, el seu primer any a la Universitat suposava allunyar-se de la seva família i els seus amics i enfrontar-se al món per primera vegada.
El seu xicot li havia deixat clares les seves intencions: a partir d'aquell moment, tenien una relació a distància i oberta. Els dos podien fer el que volguessin, perquè sabien que s'estimaven l'un a l'altre.
Així que no passava res si no deixava d'acostar-se al millor amic del xicot de la seva companya d'habitació, oi?
De totes maneres, quina importància tenia que estigués amb ell mentre no hi era el seu xicot? Tot tornaria a la normalitat al mes de desembre.
Canviaria alguna cosa?
Tenia fins llavors per descobrir-ho.
Opinió personal:
Una novel·la romàntica amena, ràpida i fàcil de llegir, amb bastants clixés i una colla d'amics estrafolaris.
Resumidament, es pot dir que està bé, és entretinguda. Tot i això, m'esperava una mica més de la trama (que no fos tan evident en alguns punts o tan convenient en uns altres) i dels personatges.
Com vaig dir en les primeres impressions (i vaig deixar patent en la ressenya de Goodreads, on ens podeu trobar com nymmynbooks), no aborda correctament el plantejament d'una relació oberta. Tampoc no critica certes actituds com l'alcoholisme que tenen la majoria dels personatges i cau sovint en l'error de "ell va canviar per ella" romantitzant el tòpic; a més a més, fa dos extrems molt marcats entre els interessos romàntics de la protagonista (ni el malo es tan malo ni el bueno es tan bueno) de manera que resulta poc natural que hi hagi tant de contrast.
No m'extendré més perquè a instagram, segurament, hi trobareu el desglossament més puntual que hi vaig fer a Goodreads.
En definitiva, però, almenys, no té grans banderes vermelles sobre masclisme.
Personatges:
Són normals, graciosos, amb manies personals i caràcters diferenciats. Formen un grup entranyable i amigable, senzill però unit.
Destacant algun en concret, diré que tot i llegir que en Ross és el que la major part del col·lectiu adolescent voldria al seu costat, a mi no m'ha encisat com deien. No per res dolent, sinó perquè crec que, tot i ser bon noi, l'autora a vegades li ha penjat massa responsabilitats i sobreprotecció vers la Jenna. Les parelles també han de saber on acaba el seu paper, no poden solucionar tots els nostres problemes ni voler ser-hi en tots els moments. Hi ha emocions que les gestionem amb la família, altres amb els amics, altres amb soledat i altres en parella, evidentment, però tothom té el seu espai i el seu torn.
Conclusió:
Història amena, ràpida i fàcil de llegir.
Nota:
7/10
Kisses,
Myn
0 comentaris