Els personatges són peculiars i la trama avança a bon ritme, l'autora aconsegueix que connectis amb el dol dels protagonistes en diverses ocasions, però la seva escriptura és una mica eterea i sobtada i no se si m'acaba de convèncer. Amb això vull dir que s'assembla a una novel·la d'Albert Espinosa que vaig llegir fa uns quants anys; els pensaments dels personatges venen i van desendreçats, com si es pensessin i s'escribissin de la mateixa manera, i, això, a vegades fan que et trobis una mica fora de lloc. 

Tot i això, no vull dir que sigui una història avorrida o dolenta, simplement volia comentar que l'únic punt que em tira una mica enrere és aquesta diversitat de moments que col·lapsen junts i que se suposa que haurien d'agafar sentit però que a mi, de tant en tant, se'm fa difícil trobar-se'l. 

Ens veiem a la ressenya!