http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/mirall-trencat
https://www.docsity.com/es/personatges-mirall-trencat/4553897/
https://es.slideshare.net/mdpc/merc-rodoreda-i-lobra-mirall-trencat
https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/biografia-merce-rodoreda
https://es.slideshare.net/SlviaMontals/mirall-trencat-anlisi-6334761
CAPÍTOL U: Una joia de valor
Teresa Goday era pobra (sa mare tenia una boqueria) fins que es casa amb un senyor vell molt ric anomenat Nicolau Rovira.
Ella té un nadó d'11 mesos amb en Miquel Masdéu (treballa apagant i encenent fanals), que casat amb una dona que no pot tenir fills, els cuida. La Teresa els dona diners (venent els regals que li fa en Nicolau, en concret al capítol parla d'una agulla de pit caríssima que la senyora Goday de Rovira torna a vendre al joier -senyor Begú-) i a la seva tieta Adela també.
Apareix la Felícia, que es la serventa, però no té relevancia de moment. L'afegeixo per a que ho sapigueu.
La Teresa enganya el seu marit dient que al caure desmaiada al carrer li han pres l'agulla (que tornaran a comprar quan el joier faci un d'indèntica) i el fa comprar-li una altra. Apadrina el nen (el seu fill) i li explica que ho fa perquè la seva mare va morir al part (i que era cosina germana del Miquel) i que ara viu amb ell i una altra dona.
CAPÍTOL DOS: Bàrbara
En Salvador Valldaura coneix una violinista de Viena (Bàrbara) a la qual la seva mare va abandonar i el seu pare viatja massa com per atendre-la. Vivia amb els seus avis i donava concerts.
Ell s'enamora i es fan petons, però al cap de no-res ella es suïcida i el germà del Joaquim Bergadà (amic del Salvador) anomenat Rafael li presenta la viuda Teresa Goday.
Ell s'enamora i es fan petons, però al cap de no-res ella es suïcida i el germà del Joaquim Bergadà (amic del Salvador) anomenat Rafael li presenta la viuda Teresa Goday.
CAPÍTOL TRES: Salvador Valldaura i Teresa Goday
Eulàlia (dona d'en Rafael) organitza una festa de Carnaval (a la qual Teresa porta un vestit de Terenci Farriols) per a ajuntar a la Teresa i el Salvador (que ja es coneixen d'altres reunions) després que ell torni del viatje, durant el qual va estar enviant-li violetes tots els dies (igual que va fer amb la Bàrbara).
Es casen en primavera (al principi la Teresa no volia donar una resposta adjudicant que encara trobava a faltar al senyor Rovira, però finalment diu que sí) a Santa Maria del mar i passen la lluna de mel a Vilafranca.
CAPÍTOL QUATRE: Una torre a Sant Gervasi
Valldaura vol acabar la carrera a París però sap que Teresa enyorarà Vilafranca, així que va a veure al seu administrador (Josep Fontanills) perquè li busqui una torre que decorar a la seva mida.
La compra al marquès de Castelljussà i porta l'escriptura al notari Amadeu Riera.
La compra al marquès de Castelljussà i porta l'escriptura al notari Amadeu Riera.
Viuen a París un temps, però quan ella es queda embarassada tornaren allà i Valldaura deixà la carrera. Tingueren una nena, Sofía, i els seus padrins van ser Joaquim Bergadà i Eulàlia.
Comentari: la Teresa compara la casa amb un mirall.
CAPÍTOL CINC: Tempesta de primavera
Resum (no passa res transcendental però sí s'introdueixen molts personatges): Valldaura és Fora mirant una finca al Montseny amb Fontanills.
Hi ha una tempesta (la Sofía té sis mesos) i les dones s'espanten. A la nit s'adonen que a la nena li está sortint la primera dent.
És un capítol descriptiu (parla dels animals, paons i gallines de Guinea, del lloc) de la casa de Barcelona.
Hi ha una tempesta (la Sofía té sis mesos) i les dones s'espanten. A la nit s'adonen que a la nena li está sortint la primera dent.
És un capítol descriptiu (parla dels animals, paons i gallines de Guinea, del lloc) de la casa de Barcelona.
Personatges nous:
Climent (cotxer) i que té un amor amb l'Evarista (Dida de la Sofía), que té els ulls verds i la pell blanca.
Anselma (cuinera), Gertrudis, Filomena i Mundeta (minyones) i Antònia (traballa netejant olles).
Anselma (cuinera), Gertrudis, Filomena i Mundeta (minyones) i Antònia (traballa netejant olles).
CAPÍTOL SIS: Joaquim Bergadà a Barcelona
En Quim (que té moltes enamorades però amb cap arriba a casar-se perquè el deixen) passa uns dies a la casa. Se l'emporta a Vilafranca i li encanta la masia, li proposa comprar-la però en Valldaura diu que s'ho pensarà.
Es veu com Valldaura continua trobant a faltar la Bàrbara i la Teresa al senyor Rovira (no en el mateix sentit obviament).
Apareix el personatje del notari Riera (Amadeu) i la seva germana (Marina) quan els Valldaura van a un concert de música amb l'Eulàlia i el Rafael.
CAPÍTOL SET: El nen Jesús Masdéu
El día de Santa Teresa el Jesús li porta flors (ja que la Teresa prèviament havia enviat una carta al Miquel) i allà coneix a la Sofía.
La senyora li dona xocolates per emportar i un sobre amb monedes d'or. Comença a fer-li visites més contínues i li explica que li fan classes de dibuix i que vol ser pintor de figures.
CAPÍTOL VUIT: Abelles i glicines
L'Eulàlia visita la Teresa i prenen el té al jardí mentre critiquen a de la dona del notari Riera (Constància).
Es sap que a la Sofía la festegen i que el senyor Begú s'ha mort.
Apareix l'Armanda, única minyona a la qual Teresa parla de tu i que és neboda de l'Anselma, per reemplaçar que la Gertrudis es va casar i la Mundeta va anar a cuidar els pares.
CAPÍTOL NOU: Neteja d'armaris
Les minyones parlen que l'Eladi Farriols festeja la Sofía.
Apareixen noves minyones: Lluïsa, Simona (lletja de cara però amb molt bon cos) i Cristina.
Es deixa entreveure com l'Eladi festeja a l'Armanda.
CAPÍTOL DEU: Eladi Farriols
L'Eladi és fill del germà que té la botiga de roba (Terenci Farriols) i treballa allà tot i que té la carrera d'advocat.
Coneix a la Teresa i la Sofía (es suposa que això és com una mena de flashback narrat per ell) i comencen a parlar ja que tots dos van al tennis.
L'Eladi va a dinar a casa d'ella i s'adona que li atreu la Simona.
Després la Sofía se'n va a Londres i quan torna ell li proposa casar-se, però com que Valldaura mor (aparició de la tórtora) per un atac de feridura esperen dos anys.
Un cop casats l'Eladi s'enamora d'una cupletista del Paral.lel.
CAPÍTOL ONZE: Pare i filla
Es descriuen records de la Sofía i el pare en els quals s'explica que ell li va prometre que tota l'herència seria seva, no obstant això quan es llegeix el testament es veu que la torre està a nom de la Teresa.
CAPÍTOL DOTZE: Lady Godiva
La noia del Paral.lel és Lady Godiva (Pilar Segura), és cantant, i esdevé l'amant de l'Eladi (que abans no solia freqüentar cap dona d'aquesta manera, és a dir, més d'una nit) i es queda embarassada.
CAPÍTOL TRETZE: El pintor Masdéu
El Jesús acaba treballant pels magatzems Eudalt a la vegada que fa il.lustracions per a anuncis.
Viu a un estudi llogat i de tant en tant visita els seus pares i la senyora Valldaura (que li va pagar els estudis i a qui estima de veritat).
CAPÍTOL CATORZE: Bodes de Sofia
La Sofia i l'Eladi es casen (en les noces es veu a Teresa i Amadeu molt units ;)) i al vespres es queden a la casa gran (la Teresa s'allotja amb els Fontanills) on ella l'humilia fent que li besi el peu. Quan ho fa ell li deixa anar que té una filla (anomenada Maria) i ella decideix que porti la nena a viure a allà.
CAPÍTOL QUINZE: Naixements
La Pilar (que viu a una masia amb en Felip Armengol perquè tots dos treballen per al Sebastià Sánchez) dona la nena a uns senyors rics i d'aquests passa a casa de la Sofia.
L'Eladi comença a dormir amb l'Armanda quan la Sofia té el primer fill (Ramon, el qual es preveu que s'enamorarà de la Marina Riera -filla i neta de les Marines Riera ateriors-).
Tres anys després té un altre (Jaume) que neix prematur.
A la Teresa li comencen a fallar les cames i es nega a embenar-se-les o a utilizar bastó.
CAPÍTOL SETZE: Les minyones a l'estiu
Quan els senyorets són a fora, les minyones (Olívia, Marieta, Esperança i Miquela) es ruixen amb l'aigua al jardí.
Apareixen personatges Nous: Rosa (dida dels nens) i al Miquel (conductor de l'automòvil), perquè el Climent (cotxer) ja no hi és.
CAPÍTOL DISSET: Els nens
L'Armanda narra que la Sofia està al corrent de les aventures del seu marit i que per això ella tria a les minyones boniques, en un acte cruel i pervers. També explica com s'adona que la Maria és filla de l'Eladi (i no filla d'uns pares morts a un accident i parents de l'oncle Terenci).
Es descriu com la Teresa comenza a veure vi.
CAPÍTOL DIVUIT: Una tórtora a la finestra
S'expliquen anècdotes dels nens (com la Sofia no mostra amor per la Maria, com ella i el Ramon peguen al Jaume -el qual es tractat de diferent o malaltís- i les visites que aquest fa a l'àvia, que li diu 'senyor Jaume' i li dona vi, acompanyada sempre per la Miquela).
Apareixen les tòrtores (tractades al llibre com símbol de mort) i efectivament en Jaume mor ofegat per culpa dels seus germans que el persegueixen i li fan mal.
La Teresa veu una tòrtora (amb un collaret negre al voltant del coll, metáfora de la senyal que té el Jaume al coll) i sap que algú ha mort perquè recorda l'aparició dels ocells quan va passar amb en Valldaura.
Es fa l'enterrament i ella col.loca una ploma de paó al costat del cos perquè al Jaume li encatava tocar-les. L'Armanda li ensenya el senyal del coll i li suggereix que allò no ho fa l'aigua.
Es descobreix que la Teresa i l'Amadeu s'estimaven.
CAPÍTOL DINOU: El notari Riera
La Teresa el crida per fer el testament (ho deixarà tot a nom de la Maria) i explica que les cames se li van morir perquè tenia un amic que al negligir-la (es refereix al notari) li va fer entrar la pena i els nervis se li van morir.
CAPÍTOL VINT: Temps passat
Només s'expliquen records que el notari i la Teresa tenien junts quan s'estimaven.
CAPÍTOL VINT-I-U: El professor de piano
El professor de piano de la Maria i el Ramon (que té un peu deformat i la cama escurçada) es queixa a la Teresa que els nens no atenen i fan entremaliadures; per donar contundencia al discurs li mostra un retall del diari on es veu a Lady Godiva i assenyala la semblança amb la Maria. Vol també ensenyar-li una carta del seu amic Granados (per demostrar que és un músic de prestigi que podría estar donant concerts) però la Teresa es queda el retall i només li comenta que els renyi.
CAPÍTOL VINT-I-DOS: Eladi amb una minyona
L'Eladi acostuma a anar a cada de la Filo perquè li agrada passar l'estona amb minyones (a les quals les fa desesperar fent-se l'interessant tallant-se les ungles i fent coses estranyes com besar-li els peus).
CAPÍTOL VINT-I-TRES: Les arracades d'Armanda
Ella deixa de treballar a la cuina (perquè se l'inflen els budells) i passa a ser acompanyant de la Teresa i minyona de la casa.
Parla d'unes arracades que li va regalar l'Eladi i que per a ella simbolitzen que la considerava especial.
CAPÍTOL VINT-I-QUATRE: Eulàlia i Quim Bergadà
A l'Eulàlia li assessinen el marit i a partir d'aquí passa unes temporades a París. Torna i fa un dinar amb la Sofia i la resta de la familia i comenta que la Maria li sembla diabólica i que el Ramon és només un noi més.
Explica com s'uneix més al germà (Quim) del seu difunt marit.
CAPÍTOL VINT-I-CINC: Sofia
La Sofía explica que ella i l'Eladi dormen separats, dona a entendre que el matrimoni no ha funcionat perquè gairebé tots el gustos eren oposats.
Afirma que el sentiment que té per la Maria és de dominació (és seva i no de la Pilar).
CAPÍTOL VINT-I-SIS
La Sofía acomiada a la Rosa (que ja feia anys que no donava classe i només ajudava a la Maria amb la roba). Abans s'anar-se parla amb l'Eladi sobre l'amor dels dos germans.
CAPÍTOL VINT-I-SET
L'Eladi vol anar a buscar els fills (que estan en una casa amb amics) per explicar-los que son germans de pare, però al final decideix escriure'ls perquè tornin i parlin.
CAPÍTOL VINT-I-VUIT
Es narren records de la Maria i el Ramon que juguen a la platja amb un tal Marius, del qual es posa gelós en Ramon, i compara aquest noi amb en Jaume perquè segons ell tots dos son impediments per estar amb la Maria.
CAPÍTOL VINT-I-NOU
En Ramon se'n va a casa dels Riera perquè els diuen que són germans i no poden estimar-se. Aquí tots dos trenquen amb el món de la infantesa al llençar les joguines i trencar els records de quan eren petits.
CAPÍTOL TRENTA:
La Maria narra records; com ella i en Ramon es van besar a la vora del rierol (on en Jaume havia mort) i com sospitaven que el petit els havia vist.
CAPÍTOL TRENTA-U
L'Eladi visita el notari Riera per a què aquest li doni a la seva germana (Marina) un taló de diners per al Ramon, que continua vivint amb ells.
CAPÍTOL TRENTA-DOS
Es narra la imatge de la Maria (davant un mirall, nua, despullada de la vida i la innocència) i com ella es retrau la mort del Jaume. Al final descobreix el retall de Lady Godiva i al pujar a la teulada (com solia fer amb el Ramon) rellisca (o es suicida, no ho deixa molt clar) i queda travessada per una branca del llorer.
CAPÍTOL TRENTA-TRES
Les minyones (Júlia, Armanda, Jacinta, Anna i Virgínia) estan cuinant. La Júlia surt afora a buscar fulles i veu que del llorer en regalima sang, que més tard descobreixen que és de la Maria.
CAPÍTOL TRENTA-QUATRE
Es fa l'enterrament de la Maria. La Sofia obre un calaix, extreu les cartes del Lluís Roca (qui la festejava) i les trenca.
CAPÍTOL TRENTA-CINC
L'Eladi troba a la biblioteca una llibreta de Valldaura on hi ha escrit que no va estimar tant la Teresa com la Bàrbara (que és una mica el que passa amb l'Eladi, la Pilar i la Sofia). Encarrega al marbrista una llosa per a la Maria i rep una carta en què es diu que el Ramon ja no viu amb els Riera i que té treball.
CAPÍTOL TRENTA-SIS
Les minyones continúen ruixant-se al jardí nues i l'Armanda s'adona que l'Eladi les vigila des de la caseta.
CAPÍTOL TRENTA-SET
L'Eladi mor (també ho deixa en l'aire pel fet que troben una ampolleta a l'armariet plena cada semana, com si fos un suicidi) i l'Armanda parla amb el Jesús sobre anar a analitzar el contigut líquid, però ho deixen córrer.
CAPÍTOL TENTA-VUIT
L'Armanda li mostra l'ampolla a la Sofia però aquesta no fa massa cas. S'adona que té una taca al peu on l'Eladi la va besar la nit de noces.
CAPÍTOL TRENTA-NOU
La Teresa i l'Armanda s'expliquen els seus somnis. La primera somia coses estranyes i la segona que la seva ànima surt del cos i es reuneix amb un àngel (Eladi).
CAPÍTOL QUARANTA
L'Armanda parla amb el Jesús sobre la proclamació de la República i sobre que el pare del Jesús (Miquel) ha mort.
CAPÍTOL QUARANTA-U
Amb la mort de Miquel Masdéu Teresa narra records de quan es festejaven, quan es va quedar embarassada o quan ell li va regalar un sabó en forma de cor que al final va desfer i llançar.
CAPÍTOL QUARANTA-DOS
Es narra la mort de la Teresa; com el seu cos canvia des que era jove.
CAPÍTOL QUARANTA-TRES
La Sofia porta el dol dos anys per cada familiar mort. Fa obrir les habitacions tancades i de tant en tant rep visites del senyor Fontanills.
CAPÍTOL QUARANTA-QUATRE
La Sofia marxa a l'estranger amb la Miquela (parent de l'antiga Miquela) i en Marcel per culpa de la guerra. L'Armanda es queda a la torre (estava posat al testament de la Teresa) on té enterrats els diners de la mesada.
Es beu una ampolla de xampany i l'alcohol la fa al.lucinar; creu veure tres esquelets (al front dels quals posa Teresa, Valldau i Eladi respectivament) i dos nens (una amb el ventre destrossat -Maria- i l'altre tan petit com una mosca, flotant al xampany -Jaume-).
Trenca un mirall -> simbologia de la vida (els bocins són els diferents punts de vista o records que la composen).
CAPÍTOL QUARANTA-CINC
L'Armanda s'intal.la a l'habitació del senyoret Eladi.
Arriben uns milicians (dirigits pel Jesús) i ella se'n va a viure a un pis que li procura en Masdéu.
Es casa amb un dels milicians i dona les claus de la torre a Fontanills.
CAPÍTOL QUARANTA-SIS
El notari (que ja està jubilat) surt a passejar i mentre ho fa narra com s'ha tornat desconfiat i tanca els calaixos del despatx amb clau. Va a visitar la casa dels Valldaura i explica que està arrepentit d'haver-li fet mal a la Teresa.
La Sofia li envía una carta (s'havia casat amb un francès però ara estava vídua) en la que deia que volia enderrocar la casa i construir pisos moderns.
CAPÍTOL QUARANTA-SET
El fantasma de la Maria narra que està anclat al llorer i que quan algú s'apropa ella intenta tocar a la persona, que sempre acaba pensant que és el fregament d'una teranyina. El capítol és com una pregària al Ramon, a qui ha estimat tant.
CAPÍTOL QUARANTA-VUIT
La Sofia arriba a la torre i fa que els de la conductora treguin els mobles per cremar-los fora.
Apareix el Ramon (citat per ella) i ell li explica que feia temps havia tornat d'Amèrica (estava casat i tenia dos fills -Ramon i Maria-). La seva mare li comenta que a la casa es movien coses i que els treballadors asseguraven l'existència de fantasmes.
Ve l'Armanda i explica que el Jesús va morir al front. Abans d'anar-se agafa esqueixos de roser tal com va fer Eulàlia quan la Teresa vivia.
CAPÍTOL QUARANTA-NOU
En Ramon explica que són pobres (per això la Sofia li dona diners) i que es va casar amb una dona que no sabia res del seu passat. Sent remordiment per la mort del Jaume, ja que cada cop que veu aigua es posa malalt.
CAPÍTOL CINQUANTA
L'Armanda recorre la torre en un acomiadament i el fantasma de la Maria li frega la galta.
Al final, quan surt, s'adona que el Ramon s'assembla molt al Jesús.
CAPÍTOL FINAL
Una rata narra la crema dels mobles, l'enderrocament de la casa i la tala dels arbres.
La Sofía explica que ella i l'Eladi dormen separats, dona a entendre que el matrimoni no ha funcionat perquè gairebé tots el gustos eren oposats.
Afirma que el sentiment que té per la Maria és de dominació (és seva i no de la Pilar).
CAPÍTOL VINT-I-SIS
La Sofía acomiada a la Rosa (que ja feia anys que no donava classe i només ajudava a la Maria amb la roba). Abans s'anar-se parla amb l'Eladi sobre l'amor dels dos germans.
CAPÍTOL VINT-I-SET
L'Eladi vol anar a buscar els fills (que estan en una casa amb amics) per explicar-los que son germans de pare, però al final decideix escriure'ls perquè tornin i parlin.
CAPÍTOL VINT-I-VUIT
Es narren records de la Maria i el Ramon que juguen a la platja amb un tal Marius, del qual es posa gelós en Ramon, i compara aquest noi amb en Jaume perquè segons ell tots dos son impediments per estar amb la Maria.
CAPÍTOL VINT-I-NOU
En Ramon se'n va a casa dels Riera perquè els diuen que són germans i no poden estimar-se. Aquí tots dos trenquen amb el món de la infantesa al llençar les joguines i trencar els records de quan eren petits.
CAPÍTOL TRENTA:
La Maria narra records; com ella i en Ramon es van besar a la vora del rierol (on en Jaume havia mort) i com sospitaven que el petit els havia vist.
CAPÍTOL TRENTA-U
L'Eladi visita el notari Riera per a què aquest li doni a la seva germana (Marina) un taló de diners per al Ramon, que continua vivint amb ells.
CAPÍTOL TRENTA-DOS
Es narra la imatge de la Maria (davant un mirall, nua, despullada de la vida i la innocència) i com ella es retrau la mort del Jaume. Al final descobreix el retall de Lady Godiva i al pujar a la teulada (com solia fer amb el Ramon) rellisca (o es suicida, no ho deixa molt clar) i queda travessada per una branca del llorer.
CAPÍTOL TRENTA-TRES
Les minyones (Júlia, Armanda, Jacinta, Anna i Virgínia) estan cuinant. La Júlia surt afora a buscar fulles i veu que del llorer en regalima sang, que més tard descobreixen que és de la Maria.
CAPÍTOL TRENTA-QUATRE
Es fa l'enterrament de la Maria. La Sofia obre un calaix, extreu les cartes del Lluís Roca (qui la festejava) i les trenca.
CAPÍTOL TRENTA-CINC
L'Eladi troba a la biblioteca una llibreta de Valldaura on hi ha escrit que no va estimar tant la Teresa com la Bàrbara (que és una mica el que passa amb l'Eladi, la Pilar i la Sofia). Encarrega al marbrista una llosa per a la Maria i rep una carta en què es diu que el Ramon ja no viu amb els Riera i que té treball.
CAPÍTOL TRENTA-SIS
Les minyones continúen ruixant-se al jardí nues i l'Armanda s'adona que l'Eladi les vigila des de la caseta.
CAPÍTOL TRENTA-SET
L'Eladi mor (també ho deixa en l'aire pel fet que troben una ampolleta a l'armariet plena cada semana, com si fos un suicidi) i l'Armanda parla amb el Jesús sobre anar a analitzar el contigut líquid, però ho deixen córrer.
CAPÍTOL TENTA-VUIT
L'Armanda li mostra l'ampolla a la Sofia però aquesta no fa massa cas. S'adona que té una taca al peu on l'Eladi la va besar la nit de noces.
CAPÍTOL TRENTA-NOU
La Teresa i l'Armanda s'expliquen els seus somnis. La primera somia coses estranyes i la segona que la seva ànima surt del cos i es reuneix amb un àngel (Eladi).
CAPÍTOL QUARANTA
L'Armanda parla amb el Jesús sobre la proclamació de la República i sobre que el pare del Jesús (Miquel) ha mort.
CAPÍTOL QUARANTA-U
Amb la mort de Miquel Masdéu Teresa narra records de quan es festejaven, quan es va quedar embarassada o quan ell li va regalar un sabó en forma de cor que al final va desfer i llançar.
CAPÍTOL QUARANTA-DOS
Es narra la mort de la Teresa; com el seu cos canvia des que era jove.
CAPÍTOL QUARANTA-TRES
La Sofia porta el dol dos anys per cada familiar mort. Fa obrir les habitacions tancades i de tant en tant rep visites del senyor Fontanills.
CAPÍTOL QUARANTA-QUATRE
La Sofia marxa a l'estranger amb la Miquela (parent de l'antiga Miquela) i en Marcel per culpa de la guerra. L'Armanda es queda a la torre (estava posat al testament de la Teresa) on té enterrats els diners de la mesada.
Es beu una ampolla de xampany i l'alcohol la fa al.lucinar; creu veure tres esquelets (al front dels quals posa Teresa, Valldau i Eladi respectivament) i dos nens (una amb el ventre destrossat -Maria- i l'altre tan petit com una mosca, flotant al xampany -Jaume-).
Trenca un mirall -> simbologia de la vida (els bocins són els diferents punts de vista o records que la composen).
CAPÍTOL QUARANTA-CINC
L'Armanda s'intal.la a l'habitació del senyoret Eladi.
Arriben uns milicians (dirigits pel Jesús) i ella se'n va a viure a un pis que li procura en Masdéu.
Es casa amb un dels milicians i dona les claus de la torre a Fontanills.
CAPÍTOL QUARANTA-SIS
El notari (que ja està jubilat) surt a passejar i mentre ho fa narra com s'ha tornat desconfiat i tanca els calaixos del despatx amb clau. Va a visitar la casa dels Valldaura i explica que està arrepentit d'haver-li fet mal a la Teresa.
La Sofia li envía una carta (s'havia casat amb un francès però ara estava vídua) en la que deia que volia enderrocar la casa i construir pisos moderns.
CAPÍTOL QUARANTA-SET
El fantasma de la Maria narra que està anclat al llorer i que quan algú s'apropa ella intenta tocar a la persona, que sempre acaba pensant que és el fregament d'una teranyina. El capítol és com una pregària al Ramon, a qui ha estimat tant.
CAPÍTOL QUARANTA-VUIT
La Sofia arriba a la torre i fa que els de la conductora treguin els mobles per cremar-los fora.
Apareix el Ramon (citat per ella) i ell li explica que feia temps havia tornat d'Amèrica (estava casat i tenia dos fills -Ramon i Maria-). La seva mare li comenta que a la casa es movien coses i que els treballadors asseguraven l'existència de fantasmes.
Ve l'Armanda i explica que el Jesús va morir al front. Abans d'anar-se agafa esqueixos de roser tal com va fer Eulàlia quan la Teresa vivia.
CAPÍTOL QUARANTA-NOU
En Ramon explica que són pobres (per això la Sofia li dona diners) i que es va casar amb una dona que no sabia res del seu passat. Sent remordiment per la mort del Jaume, ja que cada cop que veu aigua es posa malalt.
CAPÍTOL CINQUANTA
L'Armanda recorre la torre en un acomiadament i el fantasma de la Maria li frega la galta.
Al final, quan surt, s'adona que el Ramon s'assembla molt al Jesús.
CAPÍTOL FINAL
Una rata narra la crema dels mobles, l'enderrocament de la casa i la tala dels arbres.
