Reprenent allò que vaig dir en les primeres impressions del llibre... Aquest ha sigut el moment assenyat per tornar a llegir La Sang de l'Olimp.

He intentat dosificarme les pàgines per poder gaudir-ne més però m'ha sigut impossible. Aquest llibre ha sigut una tempesta d'emocions: amor, odi, lluita, pau, l'una rere l'altre, sense pausa. Això sumat a l'ardarull de monstres, deus i deeses, acció trepidant... no m¡ha donat temps ni per respirar.  I que dir-ne dels personatges, si són com els meus amics de l'infància.

Ja trobava a faltar les bromes de'en Percy i el seu increible amor als seus amics, igual que el d'en Jason.  L'amistad de l'Annabeth, la Piper i la Hazel es entranyable, i en Frank i en Leo van resoldre les seves diferencies, fent la seva lluita contra la mateixa Terra més amena. Ara més que mai, es nota que són una familia.

Per l'altre banda tenim la Reyna, en Nico i l'entrenador Hedge. Al final l'he aafat afecte, a en Hedge, igual que vaig afagar un apreci especial al Grover. També m'agrada molt la relació entre la Reyna i en Nico, cuidant-se entre ells pero intentant dissimular-ho. Per cert, he adoptat a en Nico com el meu fill, estic profundament orgullosa d'ell per la seva auto-aceptació.

Pot ser el que m'ha fet tornar llibre rere llibre ha sigut l'afecció que tinc per els personatges i per aquest fantástic món d'en Rick que tant em te enfrascada.

La trama avança ràpidament ho fa a passos curts, en una perfecte harmonia d'acció i diàleg. En Rick ha trobat l'equilbri perfecte entre aquests, després de cada trosset d'aventura, ens mostraba el costat real i tendre dels personatges. Això et feia sentir-te part d'ells, sentir que compartiu trets en comú: ambdòs sentim, estimem, sofrim... I et feia oblidar, als propis personatges també, el fet de que eren semideus i semideeses i que son tan humans com nosalttres.

No sé perquè, pero em sembla que aquest ha sigut el llibre que més m'ha agradat, a malgrat el seu final. No es com esperava i no m'ha dexat mal sabor de boca, pero si vaig plorar com una magdalena... pregunteu-li a Myn.