Aquest llibre ha sigut un bon començament d'any. Potser em repetiré una mica amb la sinopsis, pero aquí os deixo la meva ressenya.

Totes tres històries contenen els conceptes d'una Bèstia, una Bella, una rosa i els llibres apareixen també. Cada autor dona vida a les caracteriques del original conte de la Bella i la Bèstia, de manera més o menys tradicional, única en cadascuna.

1.La guineu i la Bèstia; Laura Gallego
El primer dels relats i quin maravellós começament. Ja sabeu que a Myn y a mi ens fascinen les noveles de Laura, doncs aquesta peça no podia ser menys.
Ella ens vol donar a conèixer el principi de la Bèstia, qui va encantar al príncep i perquè. I aquí intervé la idea del seu llibre Totes les fades del regne. Entren en joc les fades madrines, les bruixes i un personatge que añorava tantísim... en Ren.
Per mitjà de la curiositat d'en Ren, la guineu, se'ns revela perquè el príncep va ser encantat per la seva fada madrina, la Màgnolia, que també va sofrir les conseqüències...
Com calia esperar, em sento atrapada per la magia que despren aquest relat.

2.L'Anabella i la Bèstia; Benito Taibo 
Em sap greu dir això, però mai havia escoltat parlar d'aquest autor. Tor i així, vull dir que la eva versió em resulta profundament magnífica i em va arribar al cor, que és el que realment importa.
Benito ens explica la història d'una noia mexicana, l'Anabella, i la seva mare, Florinda. Convieuen com poden, en la seva pobresa, però amb fortalesa i valentia. Ambdues són entranyables personatges que lluiten contre les adversitats que malauradament dificulten la seva vida, però elles mantenen la seva admirable felicitat i amor.
No vull fer molt spoiler, per això no us donaré més detalls entrats en el relat, però diré que l'amor pot tornar a sorgir de les cendres.

3.L'Alainn i la Fiara; Javier Ruescas
Aquest és el relat que més s'allunya de la convencionalitat dels conceptes que he mencionat al principi, però es pot trobar de forma retòrica.
L'Alainn és un noi que sempre ha viscut aillat de tots els perills més enllà del castell i dels murs on el guardava el seu pare. El va avisar, fora hi ha monstres que no dubtaran en ferir-te si descobreixen que ets aquí. Tot hi així, quan ell mor, la soledat i la curiositat poden amb tot allò el dia que creua la mirada amb una noia a l'altre costat de la finestra...
L'Alainn, que mai havia tingut contacte amb altre persona, es veu atret i encuriosit per la Fiara, l'altre criatura amb cabells de foc i ulls esmeralda.
Aquí els conceptes de rosa, llibre i Bella no canvien de forma. Però, respecte la Bèstia? Per mi la Bèstia en aquest conte és la guerra i l'odi, la matança. Tot i així ho deixo a la vostre interpretació.