La sal em cremava la pell, el vent em clivellava els llavis i tenia una set que em moria.
El pas del devastador viatge era present als rostres de tota la tripulació.
Centenars d'ànimes, com la meva, desemparades i desorientades desitjaven trobar un lloc on sentir-se protegides, on poder arrelar-se i florir, on poder sentir-se part d'un lloc per tenir una nacionalitat i deixar de ser un apàtrida; per algun dia poder portar la resta de la família i arribar a aconseguir l'anhelant felicitat de la qual tothom, al país on arribàvem, semblava gaudir sense adonar-se.

No saps com n'ets d'afortunat fins que veus com els teus companys s'enfonsen i lluiten per la seva vida, fins que t'adones que el mar és qui ha vençut i ha cristal·litzat la seva bella mirada, que mai més tornarà a veure la càlida llum de l'alba. Els qui teniu dret d'anar a l'escola i accedir a la sanitat no sabeu com sou de privilegiats, no compreneu, ni ho fareu mai, com n'és de dur el haver de fugir de la teva terra il·legalment, sentint-te com si fossis de tot menys una persona.

Se’m trenca el cor quan trepitgem la fina i daurada sorra de la platja i veiem les autoritats corrent en la nostra direcció, segurament per dir-nos que el trajecte no ha pagat la pena i que, per tant, hem de girar cua cap un altre indret, on el cicle torna a començar; sols que cada cop els qui iniciem el viatge estem més cansats, decebuts i som menys, ja que el nombre es va reduint conforme l'aigua s'empassa els éssers estimats.

Aquell sentiment de menyspreu torna a la meva ment i em fa pensar en què si ningú no ens vol al seu país és perquè, potser, no hi ha espai en aquest món per a nosaltres.
Sacsejo el cap traient-me la bogeria de sobre. No ho pensaré mai més, no faré com la Nadine i en Ismael. Lluitaré fins al final.
He viscut massa crueltats com per deixar-me dominar per l'odi. Jo no em llençaré al mar, sobreviuré i quan sigui una mica més gran, escriuré un llibre per ajudar la resta de refugiats.
Parlaré de tothom que ha tingut la valentia de submergir-se en aquest trajecte, independentment de què hagi aconseguit sobreviure o no, perquè per a mi l’intentar-ho ja els fa guanyadors.