Sinopsis:

Pietro Bartolo és el metge que acull en primera instància els migrants que arriben a l’illa de Lampedusa. Els assisteix, en té cura, i, sobretot, els escolta. Aquestes pàgines narren la seva dura, emotiva i exemplar història. La vida d’un nen escanyolit i tímid que es va criar en una família de pescadors, que va estar a punt de morir al mar i que va decidir dedicar-se per complet a proporcionar atenció mèdica a qui més ho necessita. Aquest relat personal s’entrellaça amb els testimonis corprenedors d’aquells que han fugit de la misèria, la fam o la guerra dels seus països d’origen. Tots ells són supervivents d’un llarg viatge pel desert, entre la violència i l’opressió inimaginable. Persones que sovint han vist al mar la mort dels seus éssers estimats, però que, tot i així, no es donen per vençuts i anhelen una nova vida que confi en forjar a Europa.
Des del coratge i el compromís, aquest llibre extraordinari ens apropa la magnitud de la tragèdia de la migració clandestina com no ho ha fet fi ns ara cap altra crònica. Una advertència necessària contra la indiferència de qui no vol veure. Entre el dolor i l’esperança, el testimoni d’una veu autoritzada fent front en primera línia a la pitjor crisi humanitària a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Opinió personal:
Bé, no us estranyeu si aquesta entrada es curta, ja que el llibre té poquetes pàgines i a sobre no us puc explicar massa perquè són hostorietes individuals o narracions de fragments de la vida de l'autor.

Un cop dit això comentem:

Ha estat una lectura bastant angoixant, et fa patir pels tots aquells que arriben desesperats i desamparats al nostre continent, que fugen de la seva terra i que deixen, en molts casos al seus familiars abandonats.

T'enssenya a valorar més el que tens i et conciencia per ajudar els demés.

L'autor va ser molt valent i tossut, hauria d'haver més gent així, disposada a donar-ho tot pels qui no tenen res.

M'ha agradat moltísim!! Es una lectura super didàctica i necessaria, que hauriem de llegir tots, almenys un cop a la vida. La recomano infinitament! Et fará plorar segurísim!

8'5 de 10.

Frase destacable:
"Déu? Què hi te a veure, Déu? Els qui causen el dolor són els homes, no Déu. Homes àvids, despietats, que només creuen en els diners i el poder" P. 137

Kisses,

Myn