El llibre ens narra una història  plena d'emocions diverses.
Parla del numerosos camps d'extermini que tenien els nazis i de com en Daniel va sobreviure a aquella mala passada.

El llibre comença amb en  Daniel, un violinista jueu, empresonat en un catre quatre dies; per haver-se adormit pel matí.
Quan el jove es alliberat, el comandant  Sauckel el crida i li ordena que construeixi un violí amb les mides del stradivarius.
El noi accedeix, no té més remei que fer-ho.
Cada día ens parla de com va constuint el violí, de les barbaritats que els fan a ell i els seus  companys i de la miserable vida que els obliguen a portar; només menjant una aigualida sopa de naps i amb molt poques hores per  dormir.
Un dia, un company seu anomenat Freund, arriba al mateix camp de concentració que ell. Li explica que l'Eva, la noia amb la que es volia casar en Daniel, es viva i que viu en una fábrica on  la tracten molt bé. (Donades les conseqüències en les que ells  viuen).
També li diu que la Regina, la seva neboda, s'ha salvat  de ser empresonada i que viu amb una família que la tractará bé.
Conforme pasen els dies, en Daniel averigua una cosa; el comandant Sauckel s'ha apostat una capsa de vi de Borgonya amb el metge Rascher. El tracte ha estat el següent: si en Daniel no construeix el violí en un temps X, el comandant lliurará el pres al metge perque experimenti  amb ell. En canvi, si el violí es acabat dins d'aquests període, el comandant  guanyará i per tant  el metge li regalará la capsa de vi.
¿Què serà  d'en Daniel? ¿Sobrevuirà? ¿Aconseguiran sortir de l'esclavitud?

Opinió  personal:

Aquest llibre l'he llegit perquè a classe de català ens ho han demanat. Està molt ben escrit, pero crec que no es el més  indicat  per ensenyar aquest tema sobre els nazis.
Tot i que aquí es reflexen moltes crueltats que fan els nazis, el llibre es centra principalment en la construcció del violí (per aixó es diu així), pero el que vull dir es que si el meu professor  volia que aprenguesim coses sobre l'holocaust i els nazis podría haver escollit un altre llibre, com el noi del pijama de ratlles.

En definitiva, esta molt bé escrit  i encara que es curtet explica una història  curta però  emotiva.

7 de 10.

Petons,

Myn