És una novel·la que se m'ha fet difícil de llegir, ja que la trama és pràcticament tota l'estona igual (es barallen i es deixen i tornen i un altre problema... Podria ser similar a After). Sento que la trama tampoc està massa desenvolupada, és un drama darrere un altre, i utilitza massa clixés per justificar actituds agressives, geloses i immadures del protagonista masculí. 

Crec que és un bon punt que incideixi en la mala salut mental de la protagonista, les crisis d'ansietat que li provoca tenir un entorn negligent i tòxic, però no acaba de conduir bé la reflexió final donat que sembla no aprendre dels errors en tornar a establir llaços amb gent dolenta. 

Els plot twists són bàsics: una noia "verge" (recordem que la virginitat és un mite!!! I no hi ha res dolent en no haver tingut sexe amb ningú) i "diferent"; el noi té un trauma (com en Culpa mía) i gràcies a ella torna a ser "la persona que era abans". Evidentment, com bona història estatunidenca ella és la nova i ell és el quarterback; i a més, segueix el típic fil de "los que se pelean se desean" (això mai és veritat, l'amor NO fa mal). 

També volia reivindicar certes coses: primerament, que per ser "la primera novel·la en català de Wattpad" poc defensa la terra o la cultura, ja que està ambientada en Miami i els personatges tenen noms i costums nord-americans. Just saying, si us plau, si ho fem... Que sigui bé, amb el pack complet, perquè sinó la reivindicació és poca. En segon lloc, en l'àmbit de l'escriptura es repeteixen molt les descripcions "posar un floc de cabells rere l'orella", "posar els ulls en blanc", "fatxenda / gilipolles / prepotent" i això fa la sensació que els recursos lingüístics són pobres; a més a més, sembla que estàs llegint contínuament el mateix paràgraf. Per últim, però no menys important, volia destacar que hi ha estigma cap a la salut mental, ja que s'empra l'expressió "ser bipolar" com si això fos qualsevol cosa senzilla en comptes de ser una malaltia molt seriosa. Exemples:

<<Començo a creure que aquest noi té greus problemes de caràcter, potser és bipolar de veritat>>. P. 49

<< -Però a tu què et passa?! Tens algun puto problema mental o què?! >>. P. 52

<<I tant que em posaré histèrica! Tens cap mena de dignitat? Saps la quantitat de diners que val només la tela? Ingrata de cames llargues, pèl-roja amb impulsos de psicòpata i malalta mental. Hauries d'estar en un manicomi!>>. P. 622.

A més de molts comentaris i escenes fora de lloc per part del protagonista masculí:

<<Ningú ha dit que estiguis boja, d'acord? A més, si estàs de mal humor perquè estàs en els teus dies premenstruals, no és culpa meva. No t'estic atacant, només vull ajudar-te>>. P. 187.

Sincerament, no tenen massa profunditat. No podria diferenciar en Travis d'en Blaine, per exemple, o la Carly respecte a la Juls (excepte pel conflicte posterior i les baralles que li succeeixen). 

En Cameron té totes les red flags del món: colpeja taquilles, tot ho soluciona trencant objectes o fent mal a la gent (literalment a la protagonista, a l'inici del llibre, li fa mal al braç i és agressiu amb ella), petant-se les normes, humiliant la gent i mostrant gelosia "perquè li importa la seva xicota".

La Jody no es queda enrere, és també molt gelosa i possessiva, no comunica les coses i acaba discutint per qualsevol bajanada.

D'altra banda, ni tan sols coincideix la descripció física d'algun d'ells: en Zack és presentat primer com ulls color cafè (p.58) i després resulta que els té verds (p. 236). Així que...

Probablement, no llegiré la segona part perquè no m'ha agradat i penso que cal millorar-ne molts punts.