Nymmyn Books

  • Fantasía
  • Thriller
  • Ciencia-ficción
  • Distopía
  • Romance
  • Juvenil
  • Escolares
  • Más...
  • _Entrevistas
  • _Booktags
  • _TOPs
  • _Novedades
  • _Recomendaciones
  • _Películas


Sinopsis

Què podria dir del Jesús García? Doncs que el recordo de joveneta (17 anys) fent cinema amateur, ell defensant un curtmetratge i jo, un altre. Després ja li vaig perdre la pista…

Però qui és el Jesús? Doncs un home de pares andalusos, nascut a Albacete, que amb 10 anys va aterrar al Prat. La vida l’ha portat per molts camins; per la feina per exemple va estar-se 18 anys a Madrid. En jubilar-se, torna al Prat.

Ens vàrem retrobar en una conferència/col·loqui sobre els meus poemes que “Tintablava” em va proposar dur a terme el 2019. Ell em va fer unes fotos a casa meva, va compaginar el díptic de presentació i va confeccionar un vídeo amb música que m’acompanyava mentre jo recitava. Aleshores vaig descobrir un Jesús diferent d’aquella imatge dels meus 17 anys. Vaig veure un home inquiet, calidoscòpic, il·lusionat per la vida… i vaig saber que també escrivia; la poesia li agrada. Està captivat pels mots, les paraules que bullen i brollen del seu cervell, a flor de pell. Gaudiu llegint els seus poemes, i després, citant-lo:

“La terra que es trepitja és més pròpia

si pròpia pogués ser

la terra que es trepitja.”

Àngela Jové


Opinió

Abans d'endinsar-me en un comentari complet, recupero el que vaig comentar en les primeres impressions sobre aquesta lectura, on vaig destacar en concret que semblaven tenir recurrència el tema del «temps, de les idees i records, dels moments» en el primer capítol anomenat «Aire». Aquests són els conceptes que es mantenen presents durant el poemari, i afegeixo un més que no vaig esmentar, que són els sentiments.

El poemari manté una linealitat en què trobem els quatre elements i les quatre estacions representades en cadascun d'ells. Aire és la primavera, foc representa l'estiu, terra igual a tardor, i aigua com a hivern. Trobo que és una associació molt encertada, i que a més està present i es fa palesa en els poemes que conformen cada capítol. A continuació faré una breu descripció del que per mi va significar cada part, acompanyat d'un poema on sentia la seva intenció de manera més evident o que a mi se'm va revelar. 

«Aire» En aquesta primera part, vaig sentir la lleugeresa no només dels versos sinó dels sentiments que es descrivien, de les accions i sempre sentia com si fos part d'aquest aire que dansa entre moments i entre el temps, sense pressa per caure a terra i enlairant-me de nou amb els altres poemes. Era una lectura fresca i àvida però amb el seu temps. Com ja vaig esmentar, és el poema de Aquest cel tan buit i blau:

Amagats dins aquest cel,

tan blau i buit,

dormen els desitjos perduts.

Records i somnis d'ahir,

darrere els quals, avui, 

em deixaria anar,

amb la cadència d'una ploma,

en la seva caiguda lliure,

vers aquest cel

tan buit i blau,

que insinua l'infinit.

«Foc» Quan arribem a l'estiu, interpreto uns versos que estan carregats d'energia, alhora dels moviments feixucs que comporten la calor, com si em transmetessin les paraules de Jesús García aquesta vitalitat i de l'estiu contrastada amb com ens fa sentir sota el seu sol radiant que vaig captar en els versos de Miratge:

Els camins serpentegen enmig dels camps de blat.
Els rostolls grocs es perden a l'horitzó, sense ombra, 
ple de tèrbols miratges sobre el terra calent.
«...»
La corbella i la forca alternen a les mans 
per muntar el blat tallat. Un segador es dreça,
alça la vista al cel, amb la mà sobre el front,
i mira de reüll, calculant la distància 
que li faltarà al sol per arribar al ponent.
«...»
Més enllà, al bell mig d'una vila atrotinada,
entre calç i tova, s'aixeca el campanar,
el seu rellotge sempre, aliat amb el temps,
llença, a l'aire, les campanades de plegar...
«...»

«Terra» En aquesta tercera part, em va sorprendre com l'autor va fer arribar una sensació pesarosa de la tardor, on veia reflectits en els versos com uns sentiments pesats, que cauen, que em feien arrossegar els peus, parlant d'aquest element de terra, que és un element pesant i ferm. Un dels poemes que més recordo, va ser Rosa tardana:

Sola, dins el racó
més abrigallat de l'hort.
Penjada d'un roser ensopit
per la fredor de la terra.

Rosa tardana,
record de primavera
que ornes, amb el fanal
de la teva llum tèbia,
els matins tardorencs.

Atordidora fragància 
que arrencada pel vent,
—sacríleg vent de tardor—,
es dissipa entre olors estèrils
de camps ocres i fulles mortes.

«Aigua» Per a mi, l'hivern ve acompanyat de tristesa en el sentit que el clima acompanya els sentiments erms, apagats, amb la foscor de l'època de l'any en què a la tarda ja no hi ha llum que acompanyi la ciutat. Crec que és el capítol que més em va agradar, per la gran reflexivitat que em van provocar els seus versos, en especial vaig quedar encisada pel poema de Cap a on anar?

—No hi ha ningú que em pugui guiar?

La gent arronsa les espatlles,
amb una ganyota inexpressiva,
i segueixen, amb el cap baix,
el seu caminar…

—Escolta'm!
Obrir els ulls ja és fer via…
Tan sols l'horitzó enfront teu…
Un peu darrere l'altre peu, sense metes.
Pujar i baixar.
Pedres rodolant i pols en el camí.

Tancar els ulls per un instant,
sota les estrelles,
somiar…

I a l'alba, la mateixa pregunta:
Cap a on anar?


Conclusió

El poemari m'ha encisat per complet, i tot i que no sigui gran coneixedora d'aquest tipus de lectures, es pot reconèixer la seva bellesa. No crec que pugui posar un 10 a la lectura perquè he de créixer una mica més i estar més experimentada per entendre-la millor o amb uns ulls més adults, llavors prometo retornar al llibre en un temps per veure com se'm revelen els versos de nou. 

Per tancar la ressenya, vull incloure un últim poema que em va marcar molt i que crec que mereix un espai especial dins aquest comentari:

Vellesa

A poc a poc,
amb pas insegur,
trepitges els carrers,
buits de records,
que ja no són els teus carrers.

Sense punts de referència,
la mirada en una nebulosa.
Sense passat, sense futur…
Només tèrbols records d'infància.

Els qui es creuen amb tu
mentre camines
absent i melancòlica,
eviten apropar-se massa.

Et miren de reüll
i passen de pressa
perquè suggereixes,
a través dels teus ulls,
un retret de freda solitud…

Mirall del seu futur.


És una molt bona lectura que recomano quan tingueu un temps per dedicar als vostres pensaments i pugueu reflexionar al pas dels poemes de Jesús García Moreno. 


Puntuació

9,8 de 10

  • 0 Comments

 


Sinopsis del libro:

1901. En el idílico pueblo vasco de Ea, Dylan y Ulises Morgan contemplan enel horizonte cómo se hunde el Annabelle, el vapor de su abuelo, tras la terrible tempestad de la noche anterior. Después, el cuerpo de una joven aparece flotando en la orilla. Extrañamente, es idéntica a otra muchacha des­aparecida muchos años atrás, Cora Amara, la hija menor de la dueña de la funeraria del pueblo. Cora no es la única joven a la que nunca más se volvió a ver: varias mujeres de los pequeños pueblos de alrededor llevan años perdidas. Nunca han encontrado los cuerpos, pero la marea arrastra a la costa una corona de lirios blancos cada vez que sucede.

Hasta donde termina el mar es una apasionante intriga sobre secretos familiares, venganza y el poder redentor del amor, ambientada en los dramáticos paisajes de la costa de Vizca­ya, tierra de leyendas en la que aún se oye hablar de sirenas.


Opinión personal:

Ha sido una novela difícil de terminar porque al principio no acababa de engancharme. No ha sido hasta más allá de la mitad del libro que he podido seguir el hilo con interés, ya que la acción es bastante lenta. En los dos anteriores que leí de la autora no me ocurrió esto, pues desde la primera página me tuvo atenta a la historia, así que realmente no sé cuál es el componente que le ha fallado en este cóctel. 

Es cierto que la trama contiene puntos comunes: mujeres independientes, reprimidas y castigadas por ello, un pueblo pequeño y tiempos de antaño (antes de la tecnología y todo tipo de modernidades), por lo que igual algún lectxr puede encontrar la historia algo monótona. 

Al margen de eso, creo que ha sido una lectura normal, bien escrita. 

Personajes:

En general son personajes bien construidos y descritos, con pinceladas características, historias diferentes y curiosas y una jerga propia de la época y las circunstancias. 

*A continuación hay un spoiler*

El personaje más destacable para mí ha sido Claudia Amara y, después, Silvestre Morgan. La primera por sus mezquinas ideas y su horrible comportamiento y el segundo por su maldad, odio y frialdad. No me esperaba eso de ellos, sinceramente, por lo que está visto y demostrado que hay que indagar mucho en las personas para poder llegar a conocerlas. No sé si el final de la novela me convence, si tiene todo el sentido que le buscábamos o si acaso es algo plausible dentro del incoherente razonamiento de Silvestre. 

Conclusión:

Una novela lenta en acción, con una trama imprevisible y unos personajes típicos de los mundos de Leceaga.

Nota:

7'5/10

Kisses,

Myn

  • 0 Comments


¡Hola lectorxs! Nym al teclado. 

Hoy os traemos unas primeras impresiones muy especiales porque en esta entrada comentaré la lectura del libro que ha escrito la propia Myn. 

Actualmente, me encuentro cerca de la mitad del ejemplar, por la página 180 y poco, y la verdad es que no he podido parar de leerlo. Llevo tiempo sin enzarzarme en una lectura tan extensa a causa de los estudios, y no podría haber escogido mejor libro. En cada capítulo hay, o bien, una escena de acción, o un pedazo de información que te anima a seguir avanzando por los dominios vampíricos y las tierras de los licántropos.

A pesar de ser gran consumidora del género fantástico, los vampiros y hombres lobo no han sido una predilección personal. Sin embargo, esta novela cuenta con unos personajes de personalidades fuertes y marcadas que los definen como individuos únicos, los cuales cobran vida por sí solos y entrañan todo lo que sucede en la historia, incitando a llevar un ritmo de lectura ávida y a volver a por más para saber que será de ellos. 

También encuentro que dentro de la narrativa principal de la profecía y los elegidos por los dioses Yaku y Kuya, se pueden encontrar subtramas muy profundas e interesantes que afectan en el desarrollo de los hechos, y que además tratan temas de actualidad muy necesarios que necesitan visibilidad. Entre otros, se han tratado las enfermedades mentales, el maltrato a la mujer, la identidad personal y la identidad de género.

Estoy deseosa de continuar con las aventuras de los diez elegidos.


Nos leemos, 

Nym.




  • 0 Comments

Redes sociales

  • instagram
  • twitter
  • youtube

Nosotras

a


Nymmynbooks

"Dos amigas unidas por los libros!
@mcccace y @ngzmr
Reseñas, entrevistas a autorxs y vídeos de YouTube❤


Nuestro libro: Voces Silenciadas

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Nymmyn Books (@nymmynbooks)

Autor@s

Agatha Christie Aguas Rodríguez Alaitz Leceaga Alexandra Bracken Alyson Nöel Amanda Hocking Amy Alward Amy Tintera Anna Todd Becca Fitzpatrick Blue Jeans Care Santos Carlos Ruíz Zafón Cassandra Clare Christopher Paolini Clara Cortés Clare Mackintosh David Crespo David Lozano Esmeralda Verdú Esther Sanz Eva G Sáenz de Urturi Federico García Lorca Francesca haig Gema Bonnín Holly Smael Iria G Parente y Selene M Pascual Isabel Allende James Frey Javier Castillo Javier Ruescas Jay Asher Jennifer L Armentrout Jessica Cluess Jessica Khoury John Green Jojo Moyes Joël Dicker Katharine McGee Kiera Cass Kimberly MccReight Kristin Cashore Las Pruebas de Apolo Laura Gallego Lauren Oliver Manuel de Pedrolo Marissa Meyer Mark Twain May R Ayamonte Megan Maxwell Mercè Cabrera Cebrián Michael Ende Naomi Novik Natasha Preston Neal shusterman Nicholas Sparks Noemí Casquet Oscar Wilde Patrick Ness Paula Hawkins R.J Palacio Rick Riordan Ruta Sepetys Sabaa Tahir Sara Raasch Sarah J Maas Scott Westerfeld Shari Lapena Stephen King Susan Ee Suzanne Collins Victoria Aveyard William Shakespeare

Archivo del blog

  • ►  2025 (24)
    • ►  junio (1)
    • ►  mayo (5)
    • ►  abril (3)
    • ►  marzo (6)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (5)
  • ►  2024 (48)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (4)
    • ►  octubre (4)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  agosto (4)
    • ►  julio (6)
    • ►  junio (4)
    • ►  mayo (5)
    • ►  abril (3)
    • ►  marzo (4)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (2)
  • ▼  2023 (32)
    • ►  diciembre (2)
    • ►  noviembre (2)
    • ►  octubre (1)
    • ►  septiembre (5)
    • ►  agosto (3)
    • ▼  julio (3)
      • Ressenya Amb les teves paraules de Jesús García Mo...
      • Reseña Hasta donde termina el mar - Alaitz Leceaga
      • Primeras impresiones - Elegidos por los Dioses de ...
    • ►  junio (2)
    • ►  mayo (2)
    • ►  abril (2)
    • ►  marzo (4)
    • ►  febrero (2)
    • ►  enero (4)
  • ►  2022 (64)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (3)
    • ►  octubre (3)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  julio (8)
    • ►  junio (7)
    • ►  mayo (4)
    • ►  abril (7)
    • ►  marzo (7)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (10)
  • ►  2021 (85)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (6)
    • ►  octubre (9)
    • ►  septiembre (7)
    • ►  agosto (6)
    • ►  julio (8)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (7)
    • ►  abril (9)
    • ►  marzo (7)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (7)
  • ►  2020 (102)
    • ►  diciembre (8)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (9)
    • ►  septiembre (5)
    • ►  agosto (11)
    • ►  julio (11)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (10)
    • ►  abril (12)
    • ►  marzo (9)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (7)
  • ►  2019 (126)
    • ►  diciembre (11)
    • ►  noviembre (8)
    • ►  octubre (3)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  agosto (23)
    • ►  julio (16)
    • ►  junio (27)
    • ►  mayo (8)
    • ►  abril (4)
    • ►  marzo (5)
    • ►  febrero (9)
    • ►  enero (8)
  • ►  2018 (110)
    • ►  diciembre (7)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (8)
    • ►  septiembre (7)
    • ►  agosto (10)
    • ►  julio (9)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (10)
    • ►  abril (13)
    • ►  marzo (16)
    • ►  febrero (9)
    • ►  enero (8)
  • ►  2017 (98)
    • ►  diciembre (10)
    • ►  noviembre (1)
    • ►  octubre (4)
    • ►  septiembre (6)
    • ►  agosto (12)
    • ►  julio (22)
    • ►  junio (16)
    • ►  mayo (5)
    • ►  abril (7)
    • ►  marzo (3)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (8)
  • ►  2016 (131)
    • ►  diciembre (8)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (5)
    • ►  septiembre (19)
    • ►  agosto (23)
    • ►  julio (46)
    • ►  junio (25)

Entradas populares

  • Reseña La chica invisible - Blue Jeans
    Reseña La chica invisible - Blue Jeans
  • Comentario 'Polvo de carbón' - Ana María Matute
    Comentario 'Polvo de carbón' - Ana María Matute
  • Comentario 'El niño que era amigo del demonio' - Ana María Matute
    Comentario 'El niño que era amigo del demonio' - Ana María Matute
  • Comentario 'La niña fea' - Ana María Matute
    Comentario 'La niña fea' - Ana María Matute
  • Comentario 'El tiovivo' - Ana María Matute
    Comentario 'El tiovivo' - Ana María Matute

instagram

Template Created By : ThemeXpose . All Rights Reserved.