Sinopsis del llibre:

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Amb aquesta nova edició, enriquida amb nous testimonis i un nou text introductori de l’autora, Ara Llibres celebra l’èxit d’un llibre que ja s’ha convertit en un clàssic contemporani. Quan La maternitat d’Elna es va publicar per primera vegada al 2005, ningú s'imaginava que es convertiria en un dels llibres més venuts de la història recent de Catalunya i en un fenomen social que ha transcendit fronteres, llengües i formats era només un somni. Avui, set anys més tard, La maternitat d’Elna s’ha adaptat al teatre i al cinema, és lectura recomanada d’escoles i instituts, s’ha traduït al castellà, al francès i al xinès, i és un dels llibres més recomanats i estimats pels lectors catalans. Gràcies a la incansable tasca de la historiadora Assumpta Montellà, nous testimonis i noves veus s’han atrevit a donar a conèixer les seves històries, i desenes de pares i mares han donat el nom d’Elna a les seves filles en honor a la Maternitat.

El llibre inclou, a més a més de fotografies, una nova introducció de l’autora que reprodueix la seva pròpia escriptura a mà i tres testimonis fins ara inèdits que recullen més casos .

Sinopsis amb avenços:
Parla de l'exili i la guerra civil, de com ens van tractar a França i de la maravellosa senyoreta Elisabeth que va salvar moltes vides i que sempre estarà al nostre cor (on li agraïrem moltíssim els seus gestos).

Tot això ho narra a través de dades històriques (dates, fets, normes i associacions que ens ajudaven), que no explicaré aquí, i testimoniatges de persones que van viure aquesta horrible tragèdia.

La Remei Oliva, la María García i la Joana Pasqual (pseudònim) son tres mares que actuen com a protagonistes i que relaten la seva vida i estança al camp d'Argelers i a la maternitat.

Després hi ha d'altres histories explicades pels seus fills (Rubén, Felipe i Pere respectivament) i per mares com la Conxita Vila, una nena del camp i altres nadons nascuts a Elna.

En resum totes les narracions son similars: surten d'Espanya creient que a França estaran segures, però en arribar allà s'adonen que els senegalesos i gendarmes els tractem fatal.
Els enganyen tirant el menjar a terra, cada cop més prop de la platja fins que els tanquen amb els filferros. Separen homes i dones (menys a Sant Cebrià que es un camp de famílies) i els deixen viure a la intempèrie. Sense lloc on arraulir-se, on fer les necessitats o dutxar-se.
Les condicions són deplorables, els alimenten a base de bacallà salat, llenties i pa dur.

Moltes famílies es construeixen una barricada amb el que troben (que no és molt) i amb sort roben un pot on cuinar, beure, cagar i netejar-se.

Finalment les dones es queden embarassades i una mestra suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz monta una maternitat a Elna (amb l'ajut de la creu roja, els padrins suïssos, gent que dona coses i aportacions en metàl.lic de persones com Pau Casals).

Abans de portar les mares allà, les fa passar un període de transició a unes barraques que ordena construir als camps on les netejen i alimenten molt bé. Després van a la maternitat on tenen les criatures, es refan del part i ajuden en tot el que poden.

Opinió personal:
Ha estat una lectura ràpida (perquè té aproximadament 170 pàgines) però no fàcil. Tot el que es narrava era esfereïdor, et posava els pels de punta i aconseguia emocionar-te.

Són molt durs els moments que van viure aquestes persones, tant per les penes de perdre als éssers estimats com per la manera com les tractaven als camps.

Em sembla increïble l'acció de l'Elisabeth, que sense tenir res a veure amb aquesta guerra va decidir ficar-se i entregar-se de valent en la nostra ajuda. Una persona que hauria d'haver mort, ja que encara quedaven moltes coses per agraïr-li.

M'hauria agradat conèixer-la. Semblava una dona super estricta i seriosa però al mateix temps era amable i tenia un cor enorme.

Personatges:

Ràpidament diré que totxs han estat molt valents per haver continuat lluitant i haver defensat la seva pàtria. Han superat moments cruels que no deberia haver experimentat ningú i es per això que faig la ressenya, perque mai no s'oblidi ni es perdi el testimoniatge d'aquestes persones que tan malament ho van passar, i sobre tot per recordar totes les vides que va salvar l'Elisabeth gràcies al seus bons sentiments.

Una lectura molt necessària i recomanable!!!!

Nota:

9/10

Kisses,

Myn