Sinopsi:Han tractat d'acabar amb nosaltres. Però encara som aquí. I cada dia som més. Potser tinguin raó i els nostres sentiments ens tornen bojos. Potser l'amor és una malaltia de la qual hauríem de curar-nos. No obstant això, hem triat un camí diferent. I al final, aquesta és la millor cura: ser lliures per triar. Ser lliures per triar... encara que sigui equivocadament.
Opinió:
En aquest llibre m'he trobat amb dos sentiments: la ilusión i ganes d'acabar amb aquesta intriga i la por d'un final que no satisfaci la meva sed lectora.
És cert el que diuen que la qualitat dels llibres va baixant cada cop però no ha estat tan malament com ho pintaven.
És com que m'ha faltat alguna cosa en el llibre, potser més profunditat, semblava tot molt superficial, com sense importància. Em faltava implicar-me més en ell, endinsar-me en la seva història.
El final obert m'ha deixat moltes dudes sense resoldre i amb molts detalls de després de la història .
A pesar de tot, encara us recomano començar amb aquesta trilogia ja que es curteta (cada llibre no supera les 300 pàgines) i et pot canviar la manera de veure el món un miqueta.
La Lena a vegades em sembla molt valenta i d'altes molt estúpida. Reté els seus sentiments però demana que els altres no ho facin.
L'Àlex i en Julian em semblen dos personatges bastant encantadors. Tot ja us haig de mencionar la meva predilecció per en Julian, que em sembla el més dolç.
Hi ha una mort que m'ha ferit molt en el cor, em semblava innecessària però no deixa de mostrar la realitat en una gerra; mor qui mor i no s'escull.
M'ha faltat més sobre la mare de la Lena també.
En aquest llibre m'he trobat amb dos sentiments: la ilusión i ganes d'acabar amb aquesta intriga i la por d'un final que no satisfaci la meva sed lectora.
És cert el que diuen que la qualitat dels llibres va baixant cada cop però no ha estat tan malament com ho pintaven.
És com que m'ha faltat alguna cosa en el llibre, potser més profunditat, semblava tot molt superficial, com sense importància. Em faltava implicar-me més en ell, endinsar-me en la seva història.
El final obert m'ha deixat moltes dudes sense resoldre i amb molts detalls de després de la història .
A pesar de tot, encara us recomano començar amb aquesta trilogia ja que es curteta (cada llibre no supera les 300 pàgines) i et pot canviar la manera de veure el món un miqueta.
La Lena a vegades em sembla molt valenta i d'altes molt estúpida. Reté els seus sentiments però demana que els altres no ho facin.
L'Àlex i en Julian em semblen dos personatges bastant encantadors. Tot ja us haig de mencionar la meva predilecció per en Julian, que em sembla el més dolç.
Hi ha una mort que m'ha ferit molt en el cor, em semblava innecessària però no deixa de mostrar la realitat en una gerra; mor qui mor i no s'escull.
M'ha faltat més sobre la mare de la Lena també.
Puntuació:
8 de 9 punts
8 de 9 punts
