Nymmyn Books

  • Fantasía
  • Thriller
  • Ciencia-ficción
  • Distopía
  • Romance
  • Juvenil
  • Escolares
  • Más...
  • _Entrevistas
  • _Booktags
  • _TOPs
  • _Novedades
  • _Recomendaciones
  • _Películas

Sinopsi del poemari:


Al llarg d’un viatge per les quatre estacions, l’Alba dona importància al fet de donar veu als pensaments, als sentiments, a través de l’escriptura, i com aquesta l’ajuda a processar els moments vitals. Des de l’amor en qualsevol dels seus formats: d’amistat, fraternal… fins a la pèrdua i la nostàlgia dels records apreciats, totes aquestes emocions són presents a Kairos. «…»

Amb un ritme i cadència suaus, en cada poema, les seves paraules flueixen i tenyeixen el paper, creen una atmosfera que atura el temps en moments del dia a dia, en destaquen els detalls i els fan tan preciosos com són, tot i que a vegades no puguem veure-ho en el moment que passen. La muda d’intencions que travessa el poemari és només un recordatori fidel de la maduració i l’aprenentatge que la mateixa autora ha viscut mentre l’escrivia.

Opinió personal:

És un poemari emocional que se subdivideix en les 4 estacions de l'any. Kairos en grec significa "el moment adequat" i és això el que ens transmet l'autora amb la poesia: la tardor reflecteix el confort, l'hivern la melancolia, la primavera l'esperança i l'estiu la passió.

Molts dels poemes parlen de la bellesa dels moments efímera i quotidians, et connecten amb la seva essència gràcies a l'ús d'escenes diàries, casolanes i properes, com passejar amb els animals de companyia, gaudir de la família, de la natura... També exposar sentiments o experiències no tan agradables: el dolor d'un cor trencat, la por de tornar-se a enamorar, d'enyorar algun ésser estimat que ja no es troba entre nosaltres... D'aquesta manera, ens recorda subtilment que hem de viure totes les emocions per igual i que aquestes han de rebre la mateixa atenció i importància.

El vocabulari és càlid i senzill, la sensació que et transmet la seva lectura és acollidora i mundana; aviat t'identifiques amb el context que emmarca. Particularment, ens han agradat aquells que expressen l'exigència i la immediatesa del món on vivim. Veure representades situacions que ens assetgen directament, ens ha sorprès i ens ha fet reflexionar.

Finalment, volem comentar que ens ha fet molta il·lusió participar en l'elaboració del pròleg i poder llegir-lo abans que sortís al mercat. Des d'aquí li desitgem molts èxits a l'Alba!!

Nota:

8.5/10

Conclusió:

Kisses, ens llegim,

@nymmynbooks
  • 0 Comments

Sinopsis del poemario:

Un libro que plasma historias ficticias y, en muchas de las ocasiones, historias reales que muchos de nosotros albergamos en nuestro interior, historias que en ocasiones están reprimidas y no nos atrevemos a decir por miedo. Es un canto a la libertad, reivindicación para la mujer que debe de ser fuerte y no dejarse manipular o maltratar, en ninguna de las etapas de la vida.

Opinión personal:

Es un poemario sencillo que aborda mayormente el desamor; sobre todo desde la etapa de negación e ira del duelo. También relata algunas injusticias de la vida como el cáncer, además de acoger temáticas como la traición en una amistad. 

Quizás he echado en falta que los poemas tuviesen título; creo que es una parte importante cuando se escribe porque sintetiza un poco el contenido y puede captar la atención del lector. 

Centrándonos en la poesía, puede decirse que es más bien prosa en algunas partes del libro, ya que a veces son reflexiones que no guardan la estructura típica de los versos o que no riman. Quizás podría acabar de definirse como una poesía moderna que sugiere empatía, pero que no posee la acostumbrada musicalidad. 

A continuación me gustaría destacar algún que otro poema, así como algunos versos sueltos que me llamaron la atención:

Tengo miedo

Estoy asustada

de lo que va a pasar.

Nadie llega a comprender

lo que pueden cambiar

las cosas

de un día para otro.

Hay gente que se cree

más de lo que siente

el corazón.

<<Por regla general

todos los seres

humanos

somos ingenuos>>.

Nosotros mismos creemos

lo que vemos,

no lo que sentimos.

Al revés,

de lo que llegamos a ver.

Escogemos entre dos caminos.

Página 43.

Me gustó también este poema de la página 60, probablemente el que más:

"El que te quiere, se queda.

El que te critica,

te abandona.

Y por la espalda te apuñala.

Ahora sé lo que significa la amistad,

apoyo incondicional.

Un hombro en el que apoyarse.

Un pañuelo en el que llorar.

Aquel que te espera en su camino,

te acompañará toda una vida.

La vida es corta,

todo el que viene, va".

Nota:

7 / 10

Kisses,

@mcccace

  • 0 Comments

Sinopsis

El silencio, cuando te acompaña, te acaba descomponiendo. La inercia del silencio es un lugar donde ni el movimiento ni la quietud tienen voz propia; donde tanto el amor como el desamor se intuyen. Un espacio donde cada sentimiento se hace inmenso y permanece para siempre en el cuerpo, atrapado como un pájaro que no puede volar. En estas páginas están guardadas las palabras de una niña que creció asustada y las de la mujer que se atrevió a entender sus miedos hablando con ella.

Ítems

✒️ Estructura 3/5: El poemario consta de cuatro partes destacadas, que hablan de diferentes etapas vitales y relacionales de la autora. Se desarrollan basándose en la metáfora central del libro, que es el vuelo de los vencejos, los cuales durante su vida pasan la mayor parte del tiempo en el aire, dado que por sus grandes alas el paso más difícil es alzar el vuelo. El concepto es muy original, pero considero que se queda en la teoría y la ejecución no acaba de ser tan bonita. Las partes no acaba de parecer que cierran o preceden a las siguientes, porque se hacen un poco repetitivas:

🪹Parte 1: Nido 5/5 Situados en la infancia, con poemas de momentos diversos y distintos entre sí, con un mensaje con el que me sentí identificada en muchos casos

🐦‍⬛Parte 2: Sombra 2/5 Cambio repentino, salto sin transición y sin una clara dirección a la que se dirige. Aparece la temática romántica.

🕯️Parte 3: Luces 2/5 Seguimos con el tema del apartado anterior pero con la perspectiva opuesta, aunque se repiten bastante las experiencias entre sí.

🪽Descenso 3/5 Se recobra un poco el interés por los temas y los poemas adquieren un toque de diversidad entre ellos, aunque no se acaba de distanciar del todo de las otras partes


🎵 Lírica 2/5: En los poemas no hay rima, y aunque esto es cada vez más común en la poesía contemporánea, tampoco encuentro que tenga musicalidad o alguna lírica con las palabras, por lo que siento que queda algo insulso. Puede que sea porque soy amateur en este género, pero en otros poemarios que he leído, había un cuidado por las palabras escogidas y aquí me da la sensación de que no.

💛 Emotividad 3/5: El primer apartado de poemas me ha hecho sentir, y he anotado varios que reflejaban experiencias cercanas a mí que aprecio. Ha sido como hurgar en la herida pero en el buen sentido. Por otro lado, los siguientes apartados me han parecido menos especiales y más concentrados solo en el aspecto del amor romántico. Si el poemario fuera indicado como tal, no me hubiera molestado dado que es el propósito, pero por la sinopsis no era lo que esperaba y me ha decepcionado.


Opinión 

3/5

Si te gusta leer relatos o fragmentos muy breves, que tengan un toque de reflexión, te recomiendo esta lectura, dado que eso es un poco como definiría el libro. Sin embargo, si habitualmente lees poesía y te gusta la rima y musicalidad, no es para ti.



  • 0 Comments


Sinopsi (aquest llibre no té sinopsi)

Ítems

Estructura 4/5: El poemari es divideix en tres seccions en les quals es parla de la història del Prat, de la gent del prat i de la seva activitat i recorregut cultural respectivament. Trobo que són tres apartats molt especials, i que aconsegueixen reflectir la diversitat i profunditat de la cultura pratenca, no trobo a faltar cap altre camp per explicar o mencionar, i em sembla molt interessant alhora que complex el plantejament dels Haikus (tot i que no sigui molt experta en poesia).

Lírica 5/5: Té una bonica lírica i cantarella encisadora, que fa que sigui molt amè de llegir. És una poesia tendra i cuidada que transmet aquest afecte que sent l'autor envers la seva ciutat. Els vaig compartir en el meu Instagram @ngzmr

Emotivitat 5/5: Potser una part d'aquest sentiment i emoció que transmet la poesia és causada per la meva proximitat a les temàtiques, com a meva ciutat, però trobo també que una persona aliena al Prat de Llobregat quedarà copsat per les mencions especials que dedica en Vicenç a cada company i persona important per la cultura actual del Prat. No és que faci plorar o et provoqui grans emocions com a tal, però et deixa el cor tendre i aconsegueix instaurar un petit lloc d'estima per la ciutat.

Cultura 5/5: L'autor fa uns encertats cinc cèntims de la cultura del Prat, recollint tan fites que són més històriques i generacions noves com la meva pot no recordar, com esdeveniments més actuals de què han succeït aquests darrers anys. És una bona manera de despertar curiositat als lectors per entendre millor els elements que menciona.

Opinió

Em sembla una lectura necessària per a qualsevol pratenc i pratenca, per rememorar part dels orígens de la ciutat i per animar-li a estar una mica més present en les festivitats i la cultura actual; i, d'altra banda, és una bona iniciació a la història del Prat de Llobregat per persones externes que gaudiran alhora dels versos cuidats i les rimes melòdiques.

4,5/5 

Ens llegim! Nym.

  • 0 Comments

Sinopsis del libro:

Vivir sufriendo exprime el aflorar de las virtudes humanísticas; coexistir en tortura permanente puede reescribir una línea genética en vías de declive» ¿Alguna vez has puesto tu vida en standby mode para desmigar tus años vividos, las sensaciones abordadas que te han contagiado los que has rozado y los escalones vitales que ha ido desbloqueando la madurez en cada sutileza de tu personalidad? ¿Y si todo ello lo experimentamos juntos en la aventura trepidante que supone la poesía? Un universo, sin duda, dirigido por el equilibrio entre lo emocional y la astucia intelectual de captar cada una de las metáforas y distintas figuras retóricas escogidas con el propósito de identificarte, poseerte y redescubrirte desaprendiendo para volver a aprender. Esto hallarás en este poemario tripartito, que se inicia sencillo e inocente para finalizar con una amalgama apológica hacia diferentes ramas artísticas con la calidad de la óptima elaboración y la profundidad del sentir. Todo ello, para mostrar la veracidad de un crecimiento personal que empieza por uno mismo y termina proyectándose en los demás.

Redes del autor: Página web , instagram del autor

Opinión personal:

Es un poemario difícil de digerir, por su gran profundidad reflexiva y por el crecimiento personal que va desarrollando a lo largo de las páginas con su pluma, pero digno de admirar y muy recomendable para conectar con otras realidades o, incluso, con algunas propias que no sabías que existían.

La primera parte es más biográfica, discurre suavemente sobre un hilo conductor y nos trasporta hasta la infancia y adolescencia, siendo una lectura más realista pero igualmente bonita y cuidada. A partir de la segunda parte, el texto adopta un cariz más abstracto, el lenguaje se torna más pulcro y exquisito, pese a que sigue conservando esa poesía esperanzadora, liberal y carismática que veíamos al principio. En el último tercio, definitivamente, vemos el culmen final de sus versos, unos de suma delicadeza que propician un espacio para reencontrarse con unx mismx (véase el poema intimidad, página 86, el cual está creado para explorar el autoconocimiento).

Dicho esto, hacer una reseña de un poemario es bastante complejo (al no tener una trama lineal ni unos personajes fijos, como sucede con las novelas, es complicado encasillar o describir al 100% cómo te ha hecho sentir), por lo que a continuación citaré algunos de los poemas que más me han gustado y haré un breve análisis o comparativa según me hayan llegado.

Originalidad humana (página 59):

Como el ave con tres alas,

como el pez sin branquias,

como el mamífero sin mamas,

tú eres la originalidad humana.

Original por tu carácter,

con tus defectos y virtudes.

Original por tus originalidades,

que tantas veces tú reluces.

La sociedad intentará arrastrarte,

incluso pondrá empeño en conseguirlo,

te perseguirán hasta hartarse

pero la originalidad nació contigo.

Este poema se lo dediqué a una buena amiga mía, con el afán de hacerle entender que esas palabras la envuelven y protegen, la representan, y que debe hacerse de valer, ya que su originalidad (tal como se describe en la penúltima línea) hará que demasiada gente la persiga.

Peón de la fragilidad (página 100):

El fulgor de aquel ajedrez de cristal,

espejo de piezas rasgadas con mis cicatrices.

Delicado alfil moviéndose en diagonal,

tanteo el tablero enroscado con gentiles.

Encajo amenazas jaqueando mi hogar,

haciendo añicos equivocaciones internas.

Me anticipo a mi yo adversario intelectual,

avanzando con la emotividad mis reinas.

Y al final la fragilidad resulta resistencia,

como vidrioso peón me quedo en mi casilla.

Épico mate realizado desde la consistencia,

pues la partida continuará a pesar de la herida.

Este, en concreto, me parece una pura metáfora de la vida. Se me antoja una impoluta representación de la continuidad de los acontecimientos, del tiempo indetenible, descarado y cruel, que avanza sin contemplaciones y de la entereza de la cual hay que hacer acopio en los momentos más difíciles.

Cabe destacar que también otros poemas -como Sanador (página 48, el cual me gustó mucho por su alabanza a la medicina), Anécdota temporal (página 49, que ensalza la cultura, el amor propio y el respeto a nuestros iguales), Amor noble (página 51, sobre la autoestima), Destructor (página 63, crítica a la venta de alcohol a menores), Pez invisible (página 80, trata la necesidad de pasar inadvertido, la soledad del fuero interno), Brote de esperanzas (página 87, se lo dediqué a mi padre, siempre cauto en la vida, condenado a un frenesí intenso y a un corazón demasiado preocupado por el resto), Soy mi mejor recurso (página 105, una verdadera oda al yo, a la consciencia de ser tu mayor y mejor aliado; uno de mis favoritos sin duda)- me han cautivado o capturado mi atención, todos ellos tienen un deje especial de superación, valor o esperanza. Recomiendo mucho su lectura, es, de verdad, un buen viaje.

Frases inspiradoras:

<<Agradecer no es verbalizar la palabra "gracias" suspendiéndola en el olvido, agradecer es llevar a cuestas por siempre la sensación que lo ha producido>>. Página 69.

<<La perseverancia es el aliado vital del progreso individual y colectivo>>. Página 82.

Conclusión:

Poemario profundo, con cierta literalidad, representante de la vida en todas sus gamas de colores, sincero y directo, fácilmente identificable con tu cotidianidad e inspirador.

Nota:

9/10

Kisses,

Myn

  • 0 Comments


Sinopsis

Què podria dir del Jesús García? Doncs que el recordo de joveneta (17 anys) fent cinema amateur, ell defensant un curtmetratge i jo, un altre. Després ja li vaig perdre la pista…

Però qui és el Jesús? Doncs un home de pares andalusos, nascut a Albacete, que amb 10 anys va aterrar al Prat. La vida l’ha portat per molts camins; per la feina per exemple va estar-se 18 anys a Madrid. En jubilar-se, torna al Prat.

Ens vàrem retrobar en una conferència/col·loqui sobre els meus poemes que “Tintablava” em va proposar dur a terme el 2019. Ell em va fer unes fotos a casa meva, va compaginar el díptic de presentació i va confeccionar un vídeo amb música que m’acompanyava mentre jo recitava. Aleshores vaig descobrir un Jesús diferent d’aquella imatge dels meus 17 anys. Vaig veure un home inquiet, calidoscòpic, il·lusionat per la vida… i vaig saber que també escrivia; la poesia li agrada. Està captivat pels mots, les paraules que bullen i brollen del seu cervell, a flor de pell. Gaudiu llegint els seus poemes, i després, citant-lo:

“La terra que es trepitja és més pròpia

si pròpia pogués ser

la terra que es trepitja.”

Àngela Jové


Opinió

Abans d'endinsar-me en un comentari complet, recupero el que vaig comentar en les primeres impressions sobre aquesta lectura, on vaig destacar en concret que semblaven tenir recurrència el tema del «temps, de les idees i records, dels moments» en el primer capítol anomenat «Aire». Aquests són els conceptes que es mantenen presents durant el poemari, i afegeixo un més que no vaig esmentar, que són els sentiments.

El poemari manté una linealitat en què trobem els quatre elements i les quatre estacions representades en cadascun d'ells. Aire és la primavera, foc representa l'estiu, terra igual a tardor, i aigua com a hivern. Trobo que és una associació molt encertada, i que a més està present i es fa palesa en els poemes que conformen cada capítol. A continuació faré una breu descripció del que per mi va significar cada part, acompanyat d'un poema on sentia la seva intenció de manera més evident o que a mi se'm va revelar. 

«Aire» En aquesta primera part, vaig sentir la lleugeresa no només dels versos sinó dels sentiments que es descrivien, de les accions i sempre sentia com si fos part d'aquest aire que dansa entre moments i entre el temps, sense pressa per caure a terra i enlairant-me de nou amb els altres poemes. Era una lectura fresca i àvida però amb el seu temps. Com ja vaig esmentar, és el poema de Aquest cel tan buit i blau:

Amagats dins aquest cel,

tan blau i buit,

dormen els desitjos perduts.

Records i somnis d'ahir,

darrere els quals, avui, 

em deixaria anar,

amb la cadència d'una ploma,

en la seva caiguda lliure,

vers aquest cel

tan buit i blau,

que insinua l'infinit.

«Foc» Quan arribem a l'estiu, interpreto uns versos que estan carregats d'energia, alhora dels moviments feixucs que comporten la calor, com si em transmetessin les paraules de Jesús García aquesta vitalitat i de l'estiu contrastada amb com ens fa sentir sota el seu sol radiant que vaig captar en els versos de Miratge:

Els camins serpentegen enmig dels camps de blat.
Els rostolls grocs es perden a l'horitzó, sense ombra, 
ple de tèrbols miratges sobre el terra calent.
«...»
La corbella i la forca alternen a les mans 
per muntar el blat tallat. Un segador es dreça,
alça la vista al cel, amb la mà sobre el front,
i mira de reüll, calculant la distància 
que li faltarà al sol per arribar al ponent.
«...»
Més enllà, al bell mig d'una vila atrotinada,
entre calç i tova, s'aixeca el campanar,
el seu rellotge sempre, aliat amb el temps,
llença, a l'aire, les campanades de plegar...
«...»

«Terra» En aquesta tercera part, em va sorprendre com l'autor va fer arribar una sensació pesarosa de la tardor, on veia reflectits en els versos com uns sentiments pesats, que cauen, que em feien arrossegar els peus, parlant d'aquest element de terra, que és un element pesant i ferm. Un dels poemes que més recordo, va ser Rosa tardana:

Sola, dins el racó
més abrigallat de l'hort.
Penjada d'un roser ensopit
per la fredor de la terra.

Rosa tardana,
record de primavera
que ornes, amb el fanal
de la teva llum tèbia,
els matins tardorencs.

Atordidora fragància 
que arrencada pel vent,
—sacríleg vent de tardor—,
es dissipa entre olors estèrils
de camps ocres i fulles mortes.

«Aigua» Per a mi, l'hivern ve acompanyat de tristesa en el sentit que el clima acompanya els sentiments erms, apagats, amb la foscor de l'època de l'any en què a la tarda ja no hi ha llum que acompanyi la ciutat. Crec que és el capítol que més em va agradar, per la gran reflexivitat que em van provocar els seus versos, en especial vaig quedar encisada pel poema de Cap a on anar?

—No hi ha ningú que em pugui guiar?

La gent arronsa les espatlles,
amb una ganyota inexpressiva,
i segueixen, amb el cap baix,
el seu caminar…

—Escolta'm!
Obrir els ulls ja és fer via…
Tan sols l'horitzó enfront teu…
Un peu darrere l'altre peu, sense metes.
Pujar i baixar.
Pedres rodolant i pols en el camí.

Tancar els ulls per un instant,
sota les estrelles,
somiar…

I a l'alba, la mateixa pregunta:
Cap a on anar?


Conclusió

El poemari m'ha encisat per complet, i tot i que no sigui gran coneixedora d'aquest tipus de lectures, es pot reconèixer la seva bellesa. No crec que pugui posar un 10 a la lectura perquè he de créixer una mica més i estar més experimentada per entendre-la millor o amb uns ulls més adults, llavors prometo retornar al llibre en un temps per veure com se'm revelen els versos de nou. 

Per tancar la ressenya, vull incloure un últim poema que em va marcar molt i que crec que mereix un espai especial dins aquest comentari:

Vellesa

A poc a poc,
amb pas insegur,
trepitges els carrers,
buits de records,
que ja no són els teus carrers.

Sense punts de referència,
la mirada en una nebulosa.
Sense passat, sense futur…
Només tèrbols records d'infància.

Els qui es creuen amb tu
mentre camines
absent i melancòlica,
eviten apropar-se massa.

Et miren de reüll
i passen de pressa
perquè suggereixes,
a través dels teus ulls,
un retret de freda solitud…

Mirall del seu futur.


És una molt bona lectura que recomano quan tingueu un temps per dedicar als vostres pensaments i pugueu reflexionar al pas dels poemes de Jesús García Moreno. 


Puntuació

9,8 de 10

  • 0 Comments


Este cuidado poemario relata de forma retórica, delicada y cercana, lo que a mi parecer es una biografía. Encuentro estas narraciones poéticas muy exquisitas, pequeñas dosis de realidad que te aconsejan y te guían, te mecen y te enseñan, acompañándote en las distintas etapas vitales, de forma tácita y suave.

A continuación expongo una de las frases que preceden a los poemas que más me ha llegado:

"El amor y la filosofía: complejos, contradictorios y excesivamente profundos. Por ello, quien verdaderamente se aventura a amar viene curtido de una ardua introspección." P. 43.

Y también esta jeje:

"Amo viajar. Amo viajar a recónditos interiores de personas que me conceden billetes para subirme a sus trenes con destino al asentamiento de nuevos lazos." P. 36.

Entre sus versos se agazapan muchos guiños diferentes, encuentro -a mi humilde e inexperto parecer- lo que son referencias diluidas al género (Explosión de amor, p.18), a la masculinidad e imposición social (Lazo eminente, p.21), el primer amor (Regalo vital, p.30), entre otras pinceladas y matices que, seguramente, me habré dejado y que tendré que regresar a buscar para seguir navegando en ese bonito expresar.

Uno de los poemas que me han parecido más bonitos y sentidos (de la primera parte) es Infinito abismo y dice así:

"El nieto entrega al abuelo

una promesa para a la vida aferrarse,

una poderosa resonante con su personalidad y valentía.

Precavido el nieto le acaricia por si decide marcharse,

recibiendo pasividad acompañada de mirada perdida.

En su disfraz anatómico, corpóreo

y material del mundo físico,

las bombillitas van cortocircuitándose

arrasando con su energía.

El niesto desconsolado al enterarse solloza hipando y abatido

sintiendo que en su alma se evapora

la plenitud real de la familia.

Recién cumplida su mayoría de edad

la pérdida es su regalo:

lágrimas en las que leer recuerdos compartidos a su vera.

No encuentra consuelo ante tal sentimiento de desamparo.

Si esto es la vida,

el estrenado adulto prefiere escapar de ella." P. 39.


Continuaré sumergiéndome en sus hojas, dejándome arrastrar por su cálido expresar, y os contaré más adelante en la reseña. Por lo pronto, animaos también a darle una oportunidad :)

Podéis visitar su página web: Escritor Sentimientos y sus redes sociales: @abel_jara_romero


Kisses,


Myn

  • 0 Comments


Hola lectorxs! Aquesta és la primera vegada que llegeixo un llibre exclusivament de poesia, per la qual cosa m'esforçaré per poder elaborar una bona ressenya i comentaris en aquest gènere encara no explorat per nosaltres.

Amb les teves paraules és una lectura que divideix en quatre parts, de les quals he llegit fins ara la primera: Aire. Encara no he avançat més (ja que és una lectura que no es pot fer amb pressa) per comprovar els meus pensaments, però m'adono que en aquest capítol d'Aire es respira el tema del temps, de les idees i records, dels moments. 

Trobo que apareix de manera recurrent en els poemes de l'autor la presència del dia i de la nit, del matí, el vespre i tot el que es troba entremig, orientant també a entendre aquest transcurs del temps, el camí i els fets que succeeixen amb l'experiència humana que avança. 

En certa manera també puc veure com altres conceptes apareixen, en referència a la poesia, la creació, l'amor, els sentiments..., i com es veuen influenciats per aquest pas del temps. Sobretot, un dels poemes en què vaig poder observar més aquesta primera intuïció va ser, Aquest cel tan buit i blau, que diu així:


Aquest cel tan buit i blau

Amagats dins aquest cel,

tan blau i buit,

dormen els desitjos perduts.


Records i somnis d'ahir,

darrere els quals, avui, 

em deixaria anar,

amb la cadència d'una ploma,

en la seva caiguda lliure,

vers aquest cel

tan buit i blau,

que insinua l'infinit.


Aquest poema de fet, és un dels meus preferits fins al moment, reflectint una gran calma i tranquil·litat i arribant a transmetre la sensació del que descriu; he trobat els versos de Jesús García veritablement encisadors, molt delicats, i tinc ganes de trobar més moments per continuar aquesta lectura.


Ens llegim! 

Nym




  • 0 Comments
Entradas antiguas Inicio

Redes sociales

  • instagram
  • twitter
  • youtube

Nosotras

a


Nymmynbooks

"Dos amigas unidas por los libros!
@mcccace y @ngzmr
Reseñas, entrevistas a autorxs y vídeos de YouTube❤


Nuestro libro: Voces Silenciadas

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Nymmyn Books (@nymmynbooks)

Autor@s

Agatha Christie Aguas Rodríguez Alaitz Leceaga Alexandra Bracken Alyson Nöel Amanda Hocking Amy Alward Amy Tintera Anna Todd Becca Fitzpatrick Blue Jeans Care Santos Carlos Ruíz Zafón Cassandra Clare Christopher Paolini Clara Cortés Clare Mackintosh David Crespo David Lozano Esmeralda Verdú Esther Sanz Eva G Sáenz de Urturi Federico García Lorca Francesca haig Gema Bonnín Holly Smael Iria G Parente y Selene M Pascual Isabel Allende James Frey Javier Castillo Javier Ruescas Jay Asher Jennifer L Armentrout Jessica Cluess Jessica Khoury John Green Jojo Moyes Joël Dicker Katharine McGee Kiera Cass Kimberly MccReight Kristin Cashore Las Pruebas de Apolo Laura Gallego Lauren Oliver Manuel de Pedrolo Marissa Meyer Mark Twain May R Ayamonte Megan Maxwell Mercè Cabrera Cebrián Michael Ende Naomi Novik Natasha Preston Neal shusterman Nicholas Sparks Noemí Casquet Oscar Wilde Patrick Ness Paula Hawkins R.J Palacio Rick Riordan Ruta Sepetys Sabaa Tahir Sara Raasch Sarah J Maas Scott Westerfeld Shari Lapena Stephen King Susan Ee Suzanne Collins Victoria Aveyard William Shakespeare

Archivo del blog

  • ▼  2026 (11)
    • ▼  junio (1)
      • Reseña Rage: el guardián de mi alma - Clara González
    • ►  mayo (3)
    • ►  abril (1)
    • ►  marzo (2)
    • ►  febrero (1)
    • ►  enero (3)
  • ►  2025 (42)
    • ►  diciembre (2)
    • ►  noviembre (3)
    • ►  octubre (3)
    • ►  septiembre (3)
    • ►  agosto (3)
    • ►  julio (1)
    • ►  junio (3)
    • ►  mayo (6)
    • ►  abril (3)
    • ►  marzo (6)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (5)
  • ►  2024 (48)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (4)
    • ►  octubre (4)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  agosto (4)
    • ►  julio (6)
    • ►  junio (4)
    • ►  mayo (5)
    • ►  abril (3)
    • ►  marzo (4)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (2)
  • ►  2023 (32)
    • ►  diciembre (2)
    • ►  noviembre (2)
    • ►  octubre (1)
    • ►  septiembre (5)
    • ►  agosto (3)
    • ►  julio (3)
    • ►  junio (2)
    • ►  mayo (2)
    • ►  abril (2)
    • ►  marzo (4)
    • ►  febrero (2)
    • ►  enero (4)
  • ►  2022 (64)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (3)
    • ►  octubre (3)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  julio (8)
    • ►  junio (7)
    • ►  mayo (4)
    • ►  abril (7)
    • ►  marzo (7)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (10)
  • ►  2021 (85)
    • ►  diciembre (4)
    • ►  noviembre (6)
    • ►  octubre (9)
    • ►  septiembre (7)
    • ►  agosto (6)
    • ►  julio (8)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (7)
    • ►  abril (9)
    • ►  marzo (7)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (7)
  • ►  2020 (102)
    • ►  diciembre (8)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (9)
    • ►  septiembre (5)
    • ►  agosto (11)
    • ►  julio (11)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (10)
    • ►  abril (12)
    • ►  marzo (9)
    • ►  febrero (7)
    • ►  enero (7)
  • ►  2019 (126)
    • ►  diciembre (11)
    • ►  noviembre (8)
    • ►  octubre (3)
    • ►  septiembre (4)
    • ►  agosto (23)
    • ►  julio (16)
    • ►  junio (27)
    • ►  mayo (8)
    • ►  abril (4)
    • ►  marzo (5)
    • ►  febrero (9)
    • ►  enero (8)
  • ►  2018 (110)
    • ►  diciembre (7)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (8)
    • ►  septiembre (7)
    • ►  agosto (10)
    • ►  julio (9)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (10)
    • ►  abril (13)
    • ►  marzo (16)
    • ►  febrero (9)
    • ►  enero (8)
  • ►  2017 (98)
    • ►  diciembre (10)
    • ►  noviembre (1)
    • ►  octubre (4)
    • ►  septiembre (6)
    • ►  agosto (12)
    • ►  julio (22)
    • ►  junio (16)
    • ►  mayo (5)
    • ►  abril (7)
    • ►  marzo (3)
    • ►  febrero (4)
    • ►  enero (8)
  • ►  2016 (131)
    • ►  diciembre (8)
    • ►  noviembre (5)
    • ►  octubre (5)
    • ►  septiembre (19)
    • ►  agosto (23)
    • ►  julio (46)
    • ►  junio (25)

Entradas populares

instagram

Template Created By : ThemeXpose . All Rights Reserved.