Hola lectorxs! Aquesta és la primera vegada que llegeixo un llibre exclusivament de poesia, per la qual cosa m'esforçaré per poder elaborar una bona ressenya i comentaris en aquest gènere encara no explorat per nosaltres.

Amb les teves paraules és una lectura que divideix en quatre parts, de les quals he llegit fins ara la primera: Aire. Encara no he avançat més (ja que és una lectura que no es pot fer amb pressa) per comprovar els meus pensaments, però m'adono que en aquest capítol d'Aire es respira el tema del temps, de les idees i records, dels moments. 

Trobo que apareix de manera recurrent en els poemes de l'autor la presència del dia i de la nit, del matí, el vespre i tot el que es troba entremig, orientant també a entendre aquest transcurs del temps, el camí i els fets que succeeixen amb l'experiència humana que avança. 

En certa manera també puc veure com altres conceptes apareixen, en referència a la poesia, la creació, l'amor, els sentiments..., i com es veuen influenciats per aquest pas del temps. Sobretot, un dels poemes en què vaig poder observar més aquesta primera intuïció va ser, Aquest cel tan buit i blau, que diu així:

Aquest cel tan buit i blau

Amagats dins aquest cel,

tan blau i buit,

dormen els desitjos perduts.

Records i somnis d'ahir,

darrere els quals, avui, 

em deixaria anar,

amb la cadència d'una ploma,

en la seva caiguda lliure,

vers aquest cel

tan buit i blau,

que insinua l'infinit.

Aquest poema de fet, és un dels meus preferits fins al moment, reflectint una gran calma i tranquil·litat i arribant a transmetre la sensació del que descriu; he trobat els versos de Jesús García veritablement encisadors, molt delicats, i tinc ganes de trobar més moments per continuar aquesta lectura.

Ens llegim! 

Nym