Sinopsi del llibre:

L'Arnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar l'institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d'amagat; ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel número cinc i que penja periòdicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella s'hi avé. Ell voldria ser metge per curar la gent, ella voldria ser mestra com la seva mare. I mentre aquest futur no arriba, es faran fotos, es coneixeran, faran curts, faran la volta al Pedraforca, lluitaran amb els seus fantasmes, faran poesia i galetes, dibuixaran, viatjaran, creixeran, es veuran fins i tot des de fora com actors en una sèrie de Netflix, però sobretot aprendran a viure i a conviure amb el passat que els ha acostat, però que potser mai no acabaran d'assimilar ni de comprendre.

Opinió personal:

És una novel·la peculiar amb una narració dispersa i etèria, uns personatges curiosos i diversos i una trama que avança a bon ritme.

Tot i que hi ha moments on s'arriba a connectar amb la pèrdua i el dol, ja que és una temàtica bastant present al llarg del llibre, la forma en com es redacten els capítols -a parer meu- arriba a ser una mica caòtica, perquè semblen pensaments barrejats i enganxats fruit de la mateixa dispersió de la protagonista. Em recorda bastant a l'escriptura d'Albert Espinosa al llibre Si em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.

D'altra banda, cal dir que enganxa i és ràpida de llegir. La història d'amor és entranyable, adolescent i propera, però trobo que els personatges l'haurien de treballar una mica més per arribar a consolidar una relació sana i estable.

Personatges:

La Renata i l'Arnau són dos incompresos de la vida. Pressionats per les circumstàncies del passat i la mort dels familiars, es mostren forts i continuen tirant endavant com poden. En moltes ocasions, arribes a admirar la seva resiliència. Tot i això, els caldria suport psicològic per endreçar els seus pensaments i conduir millor la seva relació.

En general, crec que estan ben plantejats, tot i que es podria profunditzar una mica més estenent la novel·la. Resumidament, però, són humans, s'equivoquen, fan coses qüestionables i s'estimen; no deixen de ser dos joves cercant el sentit de la vida i llegir-ho és entretingut.

Conclusió:

Novel·la d'amor adolescent, autoconclusiva i de ràpida lectura.

Nota:

7,5 / 10.

@mcccace