Ítems

Estructura 4/5: El poemari es divideix en tres seccions en les quals es parla de la història del Prat, de la gent del prat i de la seva activitat i recorregut cultural respectivament. Trobo que són tres apartats molt especials, i que aconsegueixen reflectir la diversitat i profunditat de la cultura pratenca, no trobo a faltar cap altre camp per explicar o mencionar, i em sembla molt interessant alhora que complex el plantejament dels Haikus (tot i que no sigui molt experta en poesia).

Lírica 5/5: Té una bonica lírica i cantarella encisadora, que fa que sigui molt amè de llegir. És una poesia tendra i cuidada que transmet aquest afecte que sent l'autor envers la seva ciutat. Els vaig compartir en el meu Instagram @ngzmr

Emotivitat 5/5: Potser una part d'aquest sentiment i emoció que transmet la poesia és causada per la meva proximitat a les temàtiques, com a meva ciutat, però trobo també que una persona aliena al Prat de Llobregat quedarà copsat per les mencions especials que dedica en Vicenç a cada company i persona important per la cultura actual del Prat. No és que faci plorar o et provoqui grans emocions com a tal, però et deixa el cor tendre i aconsegueix instaurar un petit lloc d'estima per la ciutat.

Cultura 5/5: L'autor fa uns encertats cinc cèntims de la cultura del Prat, recollint tan fites que són més històriques i generacions noves com la meva pot no recordar, com esdeveniments més actuals de què han succeït aquests darrers anys. És una bona manera de despertar curiositat als lectors per entendre millor els elements que menciona.

Opinió

Em sembla una lectura necessària per a qualsevol pratenc i pratenca, per rememorar part dels orígens de la ciutat i per animar-li a estar una mica més present en les festivitats i la cultura actual; i, d'altra banda, és una bona iniciació a la història del Prat de Llobregat per persones externes que gaudiran alhora dels versos cuidats i les rimes melòdiques.

4,5/5 

Ens llegim! Nym.

Sinopsi del llibre:

L'Arnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar l'institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d'amagat; ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel número cinc i que penja periòdicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella s'hi avé. Ell voldria ser metge per curar la gent, ella voldria ser mestra com la seva mare. I mentre aquest futur no arriba, es faran fotos, es coneixeran, faran curts, faran la volta al Pedraforca, lluitaran amb els seus fantasmes, faran poesia i galetes, dibuixaran, viatjaran, creixeran, es veuran fins i tot des de fora com actors en una sèrie de Netflix, però sobretot aprendran a viure i a conviure amb el passat que els ha acostat, però que potser mai no acabaran d'assimilar ni de comprendre.

Opinió personal:

És una novel·la peculiar amb una narració dispersa i etèria, uns personatges curiosos i diversos i una trama que avança a bon ritme.

Tot i que hi ha moments on s'arriba a connectar amb la pèrdua i el dol, ja que és una temàtica bastant present al llarg del llibre, la forma en com es redacten els capítols -a parer meu- arriba a ser una mica caòtica, perquè semblen pensaments barrejats i enganxats fruit de la mateixa dispersió de la protagonista. Em recorda bastant a l'escriptura d'Albert Espinosa al llibre Si em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.

D'altra banda, cal dir que enganxa i és ràpida de llegir. La història d'amor és entranyable, adolescent i propera, però trobo que els personatges l'haurien de treballar una mica més per arribar a consolidar una relació sana i estable.

Personatges:

La Renata i l'Arnau són dos incompresos de la vida. Pressionats per les circumstàncies del passat i la mort dels familiars, es mostren forts i continuen tirant endavant com poden. En moltes ocasions, arribes a admirar la seva resiliència. Tot i això, els caldria suport psicològic per endreçar els seus pensaments i conduir millor la seva relació.

En general, crec que estan ben plantejats, tot i que es podria profunditzar una mica més estenent la novel·la. Resumidament, però, són humans, s'equivoquen, fan coses qüestionables i s'estimen; no deixen de ser dos joves cercant el sentit de la vida i llegir-ho és entretingut.

Conclusió:

Novel·la d'amor adolescent, autoconclusiva i de ràpida lectura.

Nota:

7,5 / 10.

@mcccace