Sinopsi

Una novel·la realista sobre el perill de les drogues de disseny i la vida desenfrenada de les discoteques. Quan neix el dia, en un hospital, la Luci està en coma a causa de l'èxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia anterior. En poques hores s'accelera tot, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més. Neix el dia. En un hospital, la Luci en coma. El motiu? Un cop de calor a causa de l’"èxtasi", la droga de disseny més de moda. Els seus amics comencen a reflexionar sobre el que va passar el dia abans; la seva millor amiga, bulímica, s'enfronta finalment a ella mateixa; el noi que està enamorat de la Luci busca el camell que li va subministrar la pastilla amb l''esperança d''ajudar a salvar-li la vida. La policia també el busca, i un periodista es proposa destapar tot el dramatisme de l'afer. En poques hores, tot s'accelera i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més. Aquest vertigen s'aturarà amb l'explosió final d'aquesta història trepidant i, per damunt de tot, actual, massa actual.

Opinió

Camps de maduixes és una lectura amena, per la forma d'escriure de l'autor, tot i tractar situacions crues i dures. Pretén conscienciar, aportant informació verídica sobre la problemàtica de les drogues en el jovent i com aquestes afecten el seu entorn. Els fets semblen reals, perquè ho podrien ser, ja que són situacions que malauradament succeeixen en el dia a dia. 

Hi ha descripcions superficials, però són suficients, perquè no cal donar moltíssima profunditat o detall. No obstant això, aquesta part ajudaria a empatitzar més amb els personatges.

D'altra banda, cal mencionar que hi ha una diferència abismal i evident entre com l'autor es refereix a les noies/dones al llarg de la novel·la a diferència dels nois/homes. Potser és per l'època en què va estar escrit, però hi ha descripcions de cossos poc apropiades (amb gordofóbia) així com una sexualització innecessària de les noies menors.

La versió que jo he llegit va estar escrita en 1997, i crec que hi ha hagut una reedició en la qual esperaria que haguessin canviat aquests matisos que embruten el rerefons que vol aportar la història d'una jove que es troba entre la vida i la mort a causa de la consumició de drogues.

Deixant de banda aquests comentaris desagradables que apareixen de tant en tant, crec que et pots posar en la pell del que passa a cada persona que es veu involucrada en una situació similar. Es poden sentir les emocions dels seus vincles, i tot i que és un llibre curt presenta moltes emocions.

M'hauria agradat poder dir que els personatges m'han deixat empremta, però m'ha faltat aquesta part de sentir-me també un d'ells. Malgrat tot, crec que és una lectura que marca la importància de cuidar-se i consciència sobre els efectes de les drogues. 

Al final, el que es ven per “passar una bona estona” que és efímera, es pot tornar en un malson per sempre més.

Puntuació

6,5 de 10

Ens llegim! @ngzmr