*Sinopsi*

<<Música, amics, institut, pares, germans i amor, amor, amor...

   Amb aquesta novel·la, l'Anna Manso ens convida a enamorar-nos i a estimar. A estimar a tothom, la familia, els amics..., però a estimar bé, sense rancors, sense culpa, sense prejudicis i, sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos. I ens hi convida amb optimisme, amb una història i un món molt proper als lectors:  el seu propi món.

Per a la Lara, el més important són els amics i la música, i vol muntar un dúo de punxadiscos amb la Martina, la seva millor amiga. Però aleshores, un dia que va a comprar entrades per a una sessió de DJ, s'equivoca de lloci i troba el Diego, que fa cua per arreglar els papers d'estangeria. De sobte, tots els seus plans es trastioquen i, a més, al seu voltant tothom es veu abduït per l'amor>>.

*Opinió*

"Cor de cactus" ens parla de la vida de Lara, una jove de 4º d'ESO a la que li agrada molt la música, passar una bona estona amb els seus amics i plantar-li cara al món. El somni d'ella i de la Martina, la seva inseparable amiga, es arribar a ser un duo de PD (punxadiscos), i ambdós compten amb el suport dels seus amics, en Rafa i la Núria. Però no tot es un camí de roses en la vida dels adolescents. 

D'un día per l'altre la vida dels quatre amics es capgira: la Martina marxa a Londres per viure-hi tot un any; la Núria surt amb el Dani, el noi que li agradava en secret i la Lara coneix a un noi que li cambiaria una mica la seva forma de veure l'amor que tant repudiava. 

No sembla tan dolent, pensareu, pero el que ells no esperaven es que la Núria ara seria absorvida per complet per el ximplet del seu nóvio, que la Martina perderia el contacte amb ells eventualment ni que la Lara hauria de deixar els seus prejudicis de banda per afrontar les noves emocions que li causa en Diego. Mira que n'és de didficil compaginar el estudis, el teu somni, els sentiments i el teu desig de menjar.te el món.

<<<<<<>>>>>>

Jo crec que aquest llibre el recomanaria a tots els joves, fins i tot a adults, per que ens mostra les petites coses del dia a dia que ens passen a nosaltres també i de vegades no ens adonem si no ho veiem en la vida d'algú altre. 

Aquest magnífic i realista llibre de la Anna Manso ens parla de l'importància de l'amistat i de l'amor als que estimem i, molt important, a nosaltres mateixos. De la diversitat cultural que a vegades ens pot fer xocar però que hem de donar una oportunitat a tothom, sense prejudicis, perquè cada persona es única i diferent, no podem jutjar a tothom de la mateixa forma. També té un transfons reivindicatiu, que trenca els típics estereotips del princep blau i de la bleda enamoradissa i romàntica; i sobretot un fons feminista que fa falta encara avui dia. 

Si us sóc sincera, no es el meu estil de novela. Poques vegades em veureu agafar un llibre com aquest per voluntat pròpia, pero m'alegro molt d'haver-ho fet perquè no em penedeixo en absolut. M'esperava una història més típica pero Cor de cactus no és d'aquestes. M'ha agadat per el fet de que tracta molts temes d'actualitat i presents que si, estem informats, però mai ho em experimentat de primera mà, i si ho hem fet potser no li hem donat l'iportància que té.

També he de dir que els personatjes són autentics i que m'he trobat identificada amb cadascun d'ells en petits detalls que m'han fet enamorar-me també. És una idea original i inesperada que m'ha fet continuar llegint, perquè amb lo realista i quotidià que és ho haguès abandonat. Però jo en volia saber més.

*Puntuació*

8,5 de 10