Sinopsi del llibre
«Res no és verí. Tot és verí.
Només la dosi fa el verí.»
Barcelona, 1829. Sota el despòtic govern de Charles d’Espagnac, capità general del Principat de Catalunya, un seguit de sorprenents crims, provocats per verins, commociona l’esperit dels habitants de la Ciutat Comtal. La reacció del maquiavèl·lic comte d’Espanya no trigarà a produir-se: empresonaments, desterraments, execucions públiques…
Mentrestant, a cent noranta llegües de distància, el prestigiós toxicòleg menorquí Mateu Orfila, catedràtic de Medicina Legal i Química Mèdica de la Universitat de París, encara no pot sospitar que, amb la voluntat de col·laborar per resoldre l’autoria dels enverinaments, els avatars del destí el portaran a veure’s involucrat en les perilloses i arbitràries maquinacions del totpoderós militar, tot posant en risc la vida de les persones que més estima i la seva pròpia.
Opinió personal
És un llibre dens, escrit amb detalls i molta documentació. La narració avança lentament, per fer-te entrar en la dinàmica de resolució dels enverinaments, amb canvis d'escena que van des de l'adolescència del doctor Orfila fins al culmen prestigiós de la seva carrera.
M'ha agradat força, tot i que hi ha un parell de coses que jo hauria escrit d'una altra manera o que, a poder ser, hauria evitat. Poso dos exemples: un és del principi de la novel·la quan ell és encara jove i no s'ha decidit per estudiar Medicina. La situació succeeix a un herbolari, Orfila es desmaia per les fortes olors que hi ha a la botiga, i es troba amb una dona que regenta la venda. Aquella senyora li promet ensenyar-li tot sobre els verins (bona referència al títol del llibre) i li suggereix que li olori el tòrax per esbrinar la seva barreja d'essències i posar a prova el seu olfacte. A ulls objectius potser aquesta escena és totalment normal, però per mi va ser una mica estranya, almenys, ja que tenim que una dona gran es descorda la samarreta (i queda amb el tors nu) davant d'un jove de 15-16 anys (que continua sent menor). Potser jo, simplement, hauria fet que li olorés la mà i m'hauria tret de controvèrsia. D'altra banda, l'altre comentari que volia destacar era que hi ha frases que podrien haver-se expressat de forma diferent, ja que tot i ser "llenguatge antic o de l'època" dir que algú que té una IQ més baixa pateix d'imbecil·litat no em sembla adequat.
Tampoc no vull que l'autor s'ofengui, ha fet un treball molt curós combinant històrica amb ciència, el llibre té moltes parts que m'han captivat (sobretot quan parlaven de coses forenses) i, en general, Mateu Orfila s'ha guanyat els meus respectes. Així que puc dir que és un llibre que recomanaria tot i que tingui aquests petits detalls que canviaria.
Conclusió
Narració històrica, descripcions bones, múltiples personatges i trama per degustar lentament.
Nota 8 / 10
Kisses,
@mcccace